Miss Paravent Mullat a l'Ultratrail de Barcelona

Explica’ns que has fet aquest cap de setmana o com t’han anat les últimes vacances. No oblidis incloure les teves fotos a la Galeria de fotos. ;)

Moderador: Secretaria

Respon
Sandra Bages
Entrades: 12
Membre des de: dt. oct. 25, 2005 13:24

Miss Paravent Mullat a l'Ultratrail de Barcelona

Entrada Autor: Sandra Bages » dc. maig 02, 2012 3:41

Miss “PARAVENT” Mullat al Festival de Pluja i Vent de l’Ultratrail de Barcelona.

Temps enrere em va captivar la idea de fer alguna cursa llarga per les muntanyes i vaig començar amb Matagalls-Montserrat, poc a poc vaig descobrir l’existència de les curses ultratrail i em va entrar el cuquet de fer-ne almenys una a la meva vida.

Fa uns mesos finalment vaig decidir inscriure’m a l’ultratrail de Barcelona. Què és això? En aquest cas una cursa de 106 km per muntanya ( encara que inicialment era de 109) amb uns 9700 m de desnivell acumulat aproximats, dels quals 4.750 són positius i tot això s’ ha fer amb un temps màxim de 24 hores.

Bufff quina feinada que m’espera per preparar-me…… la meva motivació és personal, no busco un temps en concret, ni posició, ni els punts que donen per anar a la
Ultratrail del Montblanc.

Els objectius són molt clars: gaudir de la cursa o del tros que pugui fer, no lesionar-me i si puc acabar-la amb això ja en tinc prou.

Han estat setmanes de córrer, menjar i dormir les hores que toca. Físicament m’ hagués agradat estar molt millor preparada però confio que el meu cap m’ ajudarà i arribarà on el meu cos no pugui.

S’apropa la data de la cursa i cada vegada li tinc més respecte. Hi ha dos coses que em preocupen, primer el desnivell acumulat perquè com màxim he fet uns 5.800 m i segon la senyalització ja que participo sola i sense gps. De fet ja m’ han avisat de què hi i ha gent que es dedica a treure les senyals que posa la organització per marcar el camí.

Com es surt des de Sitges he decidit quedar-me a dormir allí per descansar el màxim d’hores. Ha arribat el gran dia, sona el despertador i em llevo amb tranquil•litat per esmorzar una carmanyola de pasta, plàtan, suc de fruita i una beguda isotònica.
Dutxa, massatge a les cames, em poso l’equip de guerra, agafo la motxilla amb tot el material obligatori juntament amb un carregament extra d’actitud.

Però abans de sortir de l’ hotel he arribat a un pacte amb les meves cames, ja les he avisades del que tenim per davant, la consigna és clara costa amunt es camina, costa avall i en pla es trota molt suau sense excessos i a canvi si es porten bé tindran sessions de massatges durant una bona temporada. Els nostres aliats seran la paciència, ritme constant poc a poc i molta calma, amb ells al nostre costat tenim l’èxit assegurat ¡¡¡¡

Ara si, apa cap el punt de sortida...

Som molta gent, a la meva distància som 16 dones i 214 homes la resta són els participants de la cursa de 73 km que comparteixen part del circuit amb nosaltres.

El cel està una mica fosc, aguantarà o ens mullarem?

7:09 del matí 3, 2, 1 inspiro profundament comença el joc …..

Hem de sortir de Sitges per agafar el GR-92, els 6 primers kilòmetres hi ha trams que els fem en filera, tal i com vaig avançant començo a fer el compte enrera “ mira ja sol et queden 100 km i has fet uns 300 metres de desnivell”, sembla una tonteria però els petits gestos d’automotivació jugaran un paper clau per mantenir el meu cap en forma.

Em costa una mica arrancar, sembla que passats els 10 km m’ he començat a adaptar al terreny.

Del km 12 al 18 continuo guanyant metres de desnivell positiu però noto que el meu cos encara està escalfant, gaudeixo del paisatge, mira¡¡¡¡ en aquest tram s’ ha afegit a la cursa un nou company, comença a bufar al vent de valent si continua així s’ endurà totes les pedres del Garraf. Tots desitjàvem una mica de vent ja que està núvol però no feia falta tant, bé haurem d’ acceptar una cosa a canvi d’ una altra, vent en lloc de pluja. És una mica incòmode córrer així perquè has de fer un sobre esforç i amb tots els kilòmetres que queden per davant no és qüestió d’ anar malbaratant energia.

A partir d’ ara ja tot el recorregut serà un puja baixa constant o sigui un trencames.

Ara sí que el meu cos ja està a la zona on em sento en el punt just de ritme, aquell que em permet gaudir mentre corro tot i recuperar-me de les pujades trotant suaument.

Bé així al meu ritme porto ja 30 km i he arribat a Begues el primer avituallament de menjar fort del migdia i punt de tall horari per aquí si no passes abans de les 14:00 t’ eliminen de la cursa i ara són les 12:06. Estic contenta perquè de moment no tinc molèsties de cap tipus i no estic cansada. Porto 2 hores de marge, em dic a mi mateixa “vas bé” però no vull tenir falsa confiança així que a no defallir el ritme mentre gaudeixo dels paisatges de la Serra del Garraf que poden passar mil coses ....

Aquest control serà clau a la cursa per diverses raons, aquí ens separem les dues curses els que fem la ultra comencen un circuit circular afegit de 34 km Begues- Torrelles-Begues , és la part de més desnivell positiu.

I les altres raons ja us les explicaré més endavant ....

Ara ja començo a saber perquè la cursa es diu ultra, buff aquí ja som pocs i no ens anem avançant tant sovint, del km 36 al 46 es fa pesadíssim i això que aquesta part no és molt exigent, és més una sensació psicològica que física. En aquest tram no hi ha cap control, ni avituallament líquid, ni d’aliments suposo que deu ser això.

Vinga, vinga anem cap a Torrelles km 51 segon tall horari aquí s’ ha de passar abans de les 18:00 i jo ho he fet a les 15:33.

Per cert el vent ja fa moltes hores que l’hem deixat enrere , un motiu més d’alegria.

Estic a punt d’ arribar a Puig Vicens km 56, primera “ratllada mental”, és una forta pujada sort del pal que porto, aquí arriba un moment on el meu cap ha de fer un break, no pensar en res concentrar-me en respirar abdominalment i petits passos però res d’aturar-me. Estic suant com una truja, per fi dalt res ara toca recuperar-me amb una mica de costa avall.

Sembla que no acaba d’arribar l’ avituallament líquid del km 58, va ja el veig i ara direcció al km 65 de tornada cap a Begues per afrontar la part final de la cursa de més kilòmetres però menys desnivell.

ARA VE QUAN LA LIEM GROSSA I COMENÇA EL FESTIVAL, hi ha per pegar-me de bufetades fins al carnet d’identitat. En aquestes curses és IMPRESCINDIBLE passar per tots els controls si et passes un de llarg a la llista oficial constes com a desclassificada.

Doncs bé companys, fa falta que us ho digui? Aquest cop s’ entrava a Begues pel darrera no sé on tenia el cap ni em vaig adonar que era Begues i em vaig saltar el control. Ara ja sabeu perquè el km 30, que és el mateix que el 65, és CLAU en la cursa.

Qué extrany ¡¡¡¡¡, pensava jo aquest tros se’m fa molt llarg, m’avancen uns nois i pregunto: falta poquet no per arribar a Begues? Mentre estava arribant al km 71 casi dalt d’una pujada de desnivell fortet que em va fer treure el fetge per la boca. Resposta: Ja l’ hem passat fa 5 km.

Ja us he dit que el tema de la classificació i els punts per l’Ultrail del Montblanc no era una prioritat per mi, però resulta que Begues era el control on donaven l’avituallament de menjar més fort per poder afrontar la nit, a més a més l’ organització oferia als corredors l’opció de pujar fins a Begues una motxilla. La meva intenció era posar-me una altra camiseta perquè anava tota suada i fer el canvi del tallavents pel gore bo perquè el cel estava negre, negre i pintava bastos.

Psicològicament va ser un cop fort, vaig parlar amb l’organització per a què em baixessin la motxilla de recanvi cap a Sitges tot i no haver passat pel control. Bé com a mínim porto sobres de glucosa i barretes així que vaig montar-me un petit tiberi regat per aigua amb isostar mentre caminava perquè portava 27 km d’ una tirada sense menjar res de res. Així que a continuar i punt.

Llei de Murphy, vas suada doncs torna a bufar el vent així que tiro del paravents fi, baixo a Olesa de Bonesvalls i a l’ avituallament líquid em trobo una petita sorpresa, umm entrepans de nocilla ni dir que en van caure uns quants.....

I a partir d’ aquest punt de la cursa el meu cap ha jugat un paper imprescindible. Físicament vaig bé sense dolor als genolls ni als turmells, estic pel km 78 aproximadament i de moment no tinc butllofes.

Crec que deuen ser les 21:30 h i comença a ploure una mica i m’agafa en zona de roques sense vegetació ja de nit amb frontal. Rellisca com una mala cosa, així que concentració absoluta, a respirar i a mirar on col.loco el peus amb ajuda del pal. Vaig completament sola, pel davant no veig a ningú i pel darrera tampoc, de fet ja fa molts km que ni m’avencen ni jo avanço.

Entro en zona de vegetació i pista, a veure .... falta alguna cosa en aquesta cursa. Hem tingut pluja i vent. Ho endevineu ? De sobte apareix ella majestuosa la Sra. Boira , no veig més de 3 metres i sembla que la cosa encara es complicarà més. Ara l’únic que m’importa és seguir les marques per arribar al control del km 85 allí ja pensaré si abandono o no.

Les bandes de plàstic lligades als arbres porten una part reflectant que juntament amb algunes senyals de pintura a terra em van orientant. Fa massa estona que no trobo res, això no m’agrada, no perdo més temps mitja volta i a desfer camí fins a la última marca, em trobo dos frontals els hi dic que per aquí no hi ha marques i baixem fins trobar el camí correcte.

Estem baixant i deixant la boira enrere però era massa bonic, ara comença a ploure bots i barrals, el meu paravents pobre ha desistit se m’ ha pegat al cos com si fos la meva segona pell. Ara apareix la pregunta que tots en fem en algun moment de les nostres activitats: què estic fent aquí si a casa meva estaria tota calenteta amb la manta al sofà?

No sé si acabaré però almenys em mereixo un premi per la fila que porto, no sóc ambiciosa amb el plat de pasta que no he menjat per sopar ja faig . El terreny s’ està posant que dona pena, de fet ja des de el km 77 sol camino. No vull pensar, sol vull arribar al control.

Per fi el control del km 85 són les 11:00, la gent de la organització el primer que ens pregunten és com ens trobem psicològicament i físicament. Ens ofereixen la possibilitat de baixar a Sitges amb cotxe els que no vulguem continuar tot i que no era un punt on et garantien el transport en cas d’abandonament , ara arriben dos persones participants més i tots hem decidit continuar.

El proper control és al km 93 a Can Grau i allí és punt d’evacuació oficial, així que m’arrisco a veure com està aquest tram i ja veuré el què llavors.

Sembla que para de ploure, anem poc a poc el terreny no està per trotar però podem dir que està practicable per caminar tot i que en alguns trams ha plogut amb tal força que s’han format tolls de l’ amplada del camí i no ens queda més remei en alguna ocasió que posar-nos dins amb l’aigua fins als turmells per creuar-los.

Vaig totalment xopa, els dits de la mà que portava dins del paravents estan tots arrugats com les panses i començo a sentir fred, però intento pensar en la dutxa calenta que m’espera.

El control del km 93 és avituallament i a la vegada tall horari és la 1:30 i tanquen a les 04:00 així que a continuar. El control està situat a cel ras així que un voluntari ens avisa la majoria de menjar està xop, poso la mà a una bossa de plàstic amb fruits secs i sembla que s’ han salvat, així que n’agafo un grapat bec una mica d’ aquarius i a continuar ruta.

Continuo amb fred però intento pensar que ja em queda menys per acabar i el meu estat físic és bo, estic molt contenta ja és tota una proesa no sentir dolor, ni haver patit cap enrampada a les cames.

Al km 98 hi ha l´últim avituallament, els voluntaris han aconseguit portar una ampolla caldo calent i ens senta de meravella.

Sembla mentira però tot i que queden pocs kilòmetres aquest últim tram s’ està fent llarg, ja estic com aquell qui diu en la “dimensió desconeguda”, he superat els meus límits personals i he creuat el límit del 100 km.

El terreny és molt pedregós i per aquí sí ha desaparegut durant un tram la senyalització de la organització, així que un parell de cops hem de refer camí per assegurar-nos que anem pel lloc correcte.

Sol queden 5 km però no vull cantar victòria que pot passar de tot, ara sí que noto que tinc alguna ampolla i els quàdriceps comencen a tibar però la meva il•lusió i energia em tiren endavant.

Miro el cel estel.lat, Sitges il•luminat al meus peus i somric, camino pas a pas fins que veig el pas per entrar al poble. 15 minuts més per asfalt i ja estarà.

No m’ho puc creure entro per l’arc inflable amb un somriure d’orella a orella, HO HE ACONSEGUIT, passo el dispositiu a la màquina i miro l’ enorme marcador electrònic: 21 hores i 18 minuts. I em donen la camiseta de FINISHER, aquesta sí que puc ben dir que l’ he tingut que suar per guanyar-la.

El noi de l’ organització em mira amb cara tristona dient que és una llàstima haver-me saltat el un control i apareixeré com a desclassificada, però contrasta amb la meva cara de felicitat.

Plat de pasta, caldet, llet amb xocolata, dutxa calenta, estiraments, l’inici de les promeses sessions de massatges a les meves cames i cap al llit falta gent.

Però tot i que la cursa sembla que hagi acabat queda la part final la de recuperació així que quan em desperto el diumenge faig el balanç general, obro els ulls i em sento al llit, bufff els quàdriceps em donaran feina, anem a posar les cames al terra, guauuuu toca estiraments i massatges , massa hores sense fer res.

Tota una aventura inesperada , a la cursa la frase més sentida ha estat : LLÀSTIMA QUE EL DIA NO ENS ACOMPANYA, a la que jo afegeixo PERO LA NOSTRA ACTITUD SI.


https://picasaweb.google.com/bagesbaneg ... directlink

Josep Escruela
Entrades: 213
Membre des de: dt. oct. 25, 2005 13:24

Re: Miss Paravent Mullat a l'Ultratrail de Barcelona

Entrada Autor: Josep Escruela » dc. maig 02, 2012 12:31

Jo, que emocionant!, m'ha conmogut especialment el tram en que, estant mullada, pasant fred, de nit...anàves tota sola...quin poder mental s'ha de teni en aquestes situacions!

T'he entés perfectament quan descrius que només pensàves en l'escalforeta, la dutxa, etc...tot allò que saps que tard o d'hora arribarà..."només" es qüestió d'aguantar una miqueta més...i així km rera km. Ostres, quina alegria tant gran que ho haguis aconseguit, malgrat tantes i tantes penúries...ha valgut la pena tant esforç previ i sobre tot la satisfacció de saber-se dotada d'una gran resistència mental.

Ara ja t'has de plantejar un 8000!!, amb aquesta actitud...segur que triunfes!!

Petons i abraçades (llàstima no haver estat a la meta, per donar-te'ls!!)

José Soler
Entrades: 71
Membre des de: dl. març 05, 2007 3:08

Re: Miss Paravent Mullat a l'Ultratrail de Barcelona

Entrada Autor: José Soler » dc. maig 02, 2012 16:01

Felicidades Sandra, no nos conocemos, pero la crónica y esta meta que te has puesto y has conseguido bien merece un reconocimiento de todos. Lo del control es anecdótico, cuando uno hace algo para sí mismo es lo de menos.
Saludos y a recuperarse del palizón.

Gerard Donis
Entrades: 70
Membre des de: dt. oct. 25, 2005 13:24

Re: Miss Paravent Mullat a l'Ultratrail de Barcelona

Entrada Autor: Gerard Donis » dc. maig 02, 2012 21:43

FELICITATS SANDRA!!!

Ets una màquina!! I ole!! Perquè realment anar tota sola amb aquestes condicions de boira, vent, pluja s'ha de tenir mooooolta voluntat i MOLT de CAP!!! Ja costa aguantar quan vas en grup i passen les hores i vas tot xop, imagina't sola!
Ja ho deies q si acabaves era pel factor psicològic, però aqui t'han posat a proba de debó :)

Jo es q m'he cansat tant i he patit tant de llegir la crònica que se m'han tret les ganes de fer cap ultra :oops:

Felicitats de nou, a cuidar-se molt. Ja coincidirem amb alguna de mes curteta.

Josep Escruela
Entrades: 213
Membre des de: dt. oct. 25, 2005 13:24

Re: Miss Paravent Mullat a l'Ultratrail de Barcelona

Entrada Autor: Josep Escruela » dj. maig 03, 2012 11:20

Aiiii Gerard...que t'estas fent gran?? :wink:

Sandra Bages
Entrades: 12
Membre des de: dt. oct. 25, 2005 13:24

Re: Miss Paravent Mullat a l'Ultratrail de Barcelona

Entrada Autor: Sandra Bages » dv. maig 04, 2012 0:57

Moltes gràcies per les vostres paraules.

Gerard estic absolutament convençuda que amb tot el què entrenes l' haguéssis acabat i amb 18-19 hores, animat a provar-ho ...
______

<S>

Jordi Pola
Entrades: 13
Membre des de: dt. oct. 25, 2005 13:24

Re: Miss Paravent Mullat a l'Ultratrail de Barcelona

Entrada Autor: Jordi Pola » dv. maig 04, 2012 8:44

Hei, Sandra!, mooooltes felicitats!!! per aconseguir aquest gran repte i apropar-nos la teva super experiència a tots. Es espectacular tota la crònica, i la teva tàctica de anar aconseguint reptes nous a cada pas, impressionant!. La veritat espectacular aquesta Ultra!! ara ja saps que t'has introduït definitivament el virus dels nous reptes de " i ahora que??..." ja ens explicaràs quins plans nous has fet.

Una abraçada molt forta i ànims ens tots els nous projectes, que de ben segur, ja vas fer al dia següent d'aconseguir aquest..Jeje

Jordi. P

Jordi Porta
Entrades: 113
Membre des de: dt. juny 26, 2007 19:32

Re: Miss Paravent Mullat a l'Ultratrail de Barcelona

Entrada Autor: Jordi Porta » dv. maig 04, 2012 22:11

Felicitats noia!
Vaja "coco" per superar totes les adversitats i correr 21h!

Elisa Corrochano
Entrades: 20
Membre des de: dt. oct. 25, 2005 13:24

Re: Miss Paravent Mullat a l'Ultratrail de Barcelona

Entrada Autor: Elisa Corrochano » dg. maig 06, 2012 11:52

FELICITACIONS per la teva força i sobre tot pel teu somriure.

Respon