Roca dels Arcs (taller d'ancoratges)

Explica’ns que has fet aquest cap de setmana o com t’han anat les últimes vacances. No oblidis incloure les teves fotos a la Galeria de fotos. ;)

Moderador: Secretaria

Respon
Avatar de l’usuari
Toni Planas
Entrades: 47
Membre des de: dt. oct. 25, 2005 13:24
Ubicació: Santpedor (Bages)
Contacta:

Roca dels Arcs (taller d'ancoratges)

Entrada Autor: Toni Planas » dl. des. 12, 2011 22:58

Cervera, dilluns 5 de desembre, em recullen el Josep Escruela i el Joaquin Torres (Quim) i amb el cotxe del darrer fem via cap a Vilanova de Meià. Segona tanda del Taller de col·locació d’ancoratges d’autoprotecció (cony! quin nom més llarg).

La Noguera ens obsequia amb un dels seus genuïns productes de temporada: boira densa de c#”*... però tranquils, el llarg esquenall del Montsec de Rúbies sura per damunt i a les alçades fa ventot, per tant, gaudirem d’un bon solet.

Parem a Cal Cirera de Vilanova, on esmorzem i fem la reserva per l’allotjament. Acomplerta l’obligació bàsica (l’esmorzar: el trampolí del dia!) ens entretenim fent raid 4x4 entremig d’olivars i ametllers per localitzar una drecera que a la fi es mostra més esquiva que el peu d’una via sense ressenya.

Més amunt de la Font de la Figuera, a peu de carretera, sota el Cingle del Pas Nou, ens posem a la feina: col·locació de pitons, fissurers, friends, R, assegurança amb el cos,...

Desprès de la sessió teòrico-pràctica, ja entrada la tarda, enfilem la cinglera. En Josep localitza la llesca rocallosa per on varen rapelar (ja ben fosc i amb frontals!) els de la primera tongada del taller. Llença un parell de cordes: del que es tracta és que anem progressant top roping, assegurats pel shunt, tot posant els ancoratges que creguem convenients. Això si: hem de provar la nostra medicina i per tal de fer-ho cap penjar-s’hi amb l’escala. No val a badar que, tot i que l’ànec te el bec fi, si falles tastes calcari del bo. Aquesta pràctica m’engresca, ja l’havia feta al curset d’alpinisme. A més, els companys tenen la consideració de deixar-me la via més facilieta.

Rapelem i esperem al Josep que ha carregat trepant i ferreteria per muntar una R: el lloc servirà d’escola cordadenca.
Mentre baixa, la seva gorra decideix fer-ho per lliure i l’obliga a andar por las ramas d’unes oportunes alzines salvadores de la gorra díscola.

De retorn, com que el raid matiner havia resultat poc fructífer, decidim indagar el parador de la drecera pel nucli urbà vilanoví. Sort que uns veïns ens treuen de l’embolat i com a les ovelles esgarriades, ens assenyalen el bon camí.

Ja a l’hostal, bon soparet amanit amb millor tertúlia. El local força concorregut per vilatans, caçadors, escaladors i altra gent de mal viure. I cap al jaç que la jornada ha estat llarga.

L’endemà, dimarts, és festiu: Santa Consti. Toca posar en pràctica el que hem après la jornada anterior i el chef Josep ens te preparat el menú del dia: Via Tàrrega a la Roca dels Arcs. Desprès d’un trampolí (vull dir esmorzar) competent enfilem cap a la roca deixant enrere la boira de la Conca de Meià. A peu de via ja ens banya un solet providencial.

La Tàrrega te quatre llargs que nosaltres dividirem per alternar-nos i practicar millor: en definitiva és el que hem vingut a fer. El Quim obre els més delicats i per a mi queden els facilets (buff! quin alleujament :oops: ). La roca és espurnejada de sòlides sabines que s’ofereixen ideals per a les reunions, amb passos entre III+ i IV+. I un de V. Aquest, de segon, el passo sense massa problemes, però el següent (IV+)que també encadena el Quim farcint-lo de ferralla, se’m resisteix d’allò més i, desprès de tres saques pendolant com un botifarró (o millor, per la meva complexió, com una secallona) no tinc més remei que pujar per la corda. :roll:
IMG_6435.JPG
En Quim tira amunt desprès d'un flanqueig
IMG_6435.JPG (56.65 KiB) Visualitzat 2031 cops
Un friend decideix suïcidar-se, però una oportuna savina atura la seva esbojarrada carrera i salva al ferregot i la nostra butxaca. Per fi desprès del darrer llarg de prop de seixanta metres, abastem la carena. Triomfada total.

Ep! Cal dir-ho tot, sempre progressant en paral·lel amb l’àngel de la guarda Pepito Escruela, rectificant, aconsellant i amatent a les nostres errades.

Baixem pel vessant nord de la Roca dels Arcs per un camí amb alguns trams equipats amb corda fixa. De la raconada en diuen El Desferrador i redéu que fa honor al seu nom.

Amb les darreres llums del dia fem material a peu de carretera. Més feliços que unes pasqües i amb els deures fets, retornem cap a casa.

Si teniu ganes de veure'n les fotos aquí hi ha un mix de les del Quim i del Pep.

Respon