Poker de Gorros a Montserrat

Explica’ns que has fet aquest cap de setmana o com t’han anat les últimes vacances. No oblidis incloure les teves fotos a la Galeria de fotos. ;)

Moderador: Secretaria

Respon
Josep Escruela
Entrades: 213
Membre des de: dt. oct. 25, 2005 13:24

Poker de Gorros a Montserrat

Entrada Autor: Josep Escruela » dg. set. 11, 2011 10:54

Poker de Gorros a Montserrat

Des de la plaça del Monestir es veu, mirant cap a ponent, una gran mola coronada d’una creu, és el Gorro Frigi.

Aquesta agulla és la més alta del quartet dels “Gorros”. A la seva esquerra, tenim la Magdalena superior, la Magdalena inferior i finalment la gorra marinera.

El nostre objectiu és escalar les quatre en el dia.

A les 7 del matí em trobo amb l’Antonio a Monistrol. Ell és l’únic que ha acceptat el repte, altres agosarats companys, ho han tingut que deixar per un altre dia per motius d’agenda.

A 2/4 ja estem en marxa, i una hora més tard estem equipats i comencem a escalar el Frigi.

Hem triat la “via del Carles”, de 170 metres de llargada i que ens porta directes al cim. Només te un llarg de certa dificultat, 5è grau. És una escalada de plaer, ben equipada. Una bona elecció per escalfar, abans que el sol ens afuselli.

No escalem de presa i corrents sinó que anem fent feina sense encantar-nos, prenent les fotografies de rigor.

A ¾ d’onze estem ja al peu de via de la Magdalena superior. Anem a fer l’Amistat d’Estiu, una via que te un llarg de 6a, però que es pot “acerar” és a dir que si veus que no te’n surts en lliure, t’agafes a l’express i amunt! La dificultat obligada queda així reduïda a 5è. Un cop al cim sumem 150 metrets més que a mi hem semblen que son més, però és igual, ens quedem amb el que diu el llibre. La via ens ha agradat molt.

Cap a les dues del migdia l’ombra ja s’ha apoderat totalment de la magdalena inferior i a la fresca encarem la “Sebastià Patiño”, que diuen que te un llarg de 5+, però a mi no m’ho va semblar pas. Millor, perquè en aquesta via, les assegurances allunyen força i els peus ja comencen a queixar-se. De nou el llibre de ressenyes ens escatima metres ja que als tres llargs de la via els hi concedeix només un total de 105.

Al peu de la gorra Marinera fem un mos ja que a les 4 de la tarda l’estomac fa estona que es queixa, de pas deixem que l’ombra acabi de guanyar la paret.

L’itinerari que seguirem és la “directa incierta” i la part de dalt sortirem per la “pel davant”, entre totes dues vies, enllaçarem una línia força directa al cim, d’uns 140 metres.

En aquesta aventura, trobarem tota mena d’expansions: burins, parabolts i spits. La part final, després de superar un mur molt bonic de 5è grau, ens situa davant d’un esperonet, agafem a l’esquerra fins a trobar el darrer desplom que s’ha de superar i que està mot ben protegit per dos parabolts.

Així explicat sembla fàcil eh!, doncs aquests darreras metres de la marinera, va ser la part més entretinguda dels més de 500 metres d’escalada acumulats, una bona “ginda” a un gran pastís...és a dir "tela, marinera!, je je.

Al final del rapel, que ens situa a les escales de Jacob, l’agulles del rellotge ens indiquen que hem superat les 6 de la tarda.

A les 7 estem a la furgona...total: 11,30h d’activitat!, no és un gran horari (tampoc volíem batre cap rècord), però hem guanyat la partida, gràcies al nostre poker de 4 asos! i no ha calgut utilitzar el comodí extra d'actitud i frontal!!

Si voleu veure les fotos, cliqueu aqui

Respon