El Maldito està de veritat maleït, però no marxem en blanc

Explica’ns que has fet aquest cap de setmana o com t’han anat les últimes vacances. No oblidis incloure les teves fotos a la Galeria de fotos. ;)

Moderador: Secretaria

Respon
Josep Escruela
Entrades: 213
Membre des de: dt. oct. 25, 2005 13:24

El Maldito està de veritat maleït, però no marxem en blanc

Entrada Autor: Josep Escruela » dg. març 27, 2011 12:37

Gran Diagonal al Pico Abadias

En Toni i jo no les teníem totes...cada cop ens acostem més a la paret que dona accés a la diagonal de neu que creua tota la paret del que creiem que es el pico Maldito i aquesta cada cop es mostrava més inaccessible.

Les lectures dels foros que en parlaven d’aquests primers 150 metres de paret, eren poc tranquil•litzadores: ...gent que abandonava, dificultats de 5è grau...res a veure al que explicava la guia: màxim 3r grau.

Però allà estàvem, acostant-nos al mur i havíem de prendre decisions i aquesta va ser: entrem per on entraríem si haguéssim d’obrir aquest itinerari.

Uns 100 metres més a baix i a la dreta del peu de via que marca la ressenya del llibre, s’observa una canal de mixt facileta que dona accés a un diedre que sembla tombat i que segueix exactament l’orientació de la diagonal, per tant és com una prolongació d’aquesta. No sabem la dificultat que presenta, però anem ben armats: cargols de gel, fissurers, friends, claus i.... molta actitud, per suposat!.

Mans a l’obra i en una hora enllestim aquests 150 metres de via, que més tard en Toni batejarà com la variant de “la gran diagonal”, molt encertat!.

La dificultat màxima seria de 4t grau en mixt de neu, roca, gel i planta roquera... d’aquesta tan ben enganxada que quan la punxes tens una sensació extranya de plaer.

Després d’aquest primer tram ja tenim accés a la canal pròpiament. Hem de fer un flanqueig de mixt delicat cap a l’esquera, però que es deixa protegir. Segueix guanyar desnivell amb molta facilitat fins al peu de la cresta que ens obsequia amb un paset de mixt curiós (ja ens entenem).

Uns metres de cresteta fàcil ens porten al cim que creiem que es el Maldito, segons la ressenya del llibre. Els nostres altímetres es contradiuen entre ells i la nostra posició es fa extranya respecte al mapa. No es qüestió de donar-hi voltes i tirem avall que s’acosta el mal temps.

La baixada, que era una altra incògnita que presentava diverses solucions, la tenim molt fàcil: hi ha una traça d’uns que van pujar directes a un collet que tenim ben a prop i nosaltres decidim, amb encert, que serà el nostre camí de descens.

En pocs minuts estem de nou al peu de via. Baixant observem una xemeneia oculta que creiem que deu ser la que surt a la ressenya del llibre; tan se val, la nostra variant d’accés a la diagonal ens ha semblant més lògica i elegant... (o serà amor de pares?)

Canviem grampons per raquetes i cap al bivac.

La resta, des del llac de Cregüeña fins al cotxe, un descens pesat pels motxilons inhumans que carretegem. El descens des de la cota 2400 a 2000 molt entretingut perquè alguns trams amb neu dureta i les raquetes als peus, ens obliquen a practicar unes quantes anto-detencions amb bastons i després ja amb piolet, tot això gaudint d'una nevada molt intensa.

Després, una estona de sol i ja arribant al cotxe un bon ruixat per acabar de deixar-nos ben clar que: estem en primavera!!

Més dades de l'aventura: l’accés al pont de Cregüeña el varem fer sense problemes en cotxe, fent la pista que comença al prat de Senarta. La pujada fins al llac: 3,30h tal com diu el senyal que trobarem. Al desaigüe del llac hi havia un forat que ens va permetre carregar aigua: quina sort!

Trobar el bivac de la roca no va ser tan fàcil per la quantitat de neu. No està situat on marca l’Alpina sinó una mica més a l’Oest. El bloc queda amagat i isolat, Toni va demostrar molt bon olfacte i el va saber localitzar. Jo ja em feia a la idea d’un bivac a les estrelles (aquesta vegada tots dos portàvem el sac XXL).

Condicionar el bivac va ser cansadet, però ens va quedar tot un hotelet. Les úniques errades que varem cometre va ser valorar que la càrrega de gas ens donaria marge pel sopar i l’esmorzar, però no ens va aguantar, per lo que l’esmorzar va ser sense té. Sort que no van tenir que fondre neu, perquè sense gas i sense el forat que ens permeté agafar aigua, ja ens veig fent un megaforat per pescar l’aigua del llac! Per sort va ser anecdòtic.

L’altre va ser no portar prou ampolles de plàstic buides per a acumular aigua a la nit, un detall molt important; sort que amb les que teníem ens varem apanyar...sobre tot perquè no va haver té matinal!

I ara a casa, els dubtes s’accentuen, respecte al cim.

Posar-se en contra d’un llibre publicat i moltes piades és una mica agosarat, però ja em coneixeu, soc molt dur de mollera i m’atreveixo a contradir el que faci falta, així és que “pa xulos jo i pa hòsties el meu cosí de Bilbao”, i crec que varem fer el Pico Abadías, de 3271m i que el Maldito, el varem veure de prop, però no varem trepitjar el seu cim Maleït.

Els meus dubtes existencials del moment del cim, s’han dissipat gràcies a aquesta foto:
descripció dels cims redu.jpg
descripció dels cims redu.jpg (160.7 KiB) Visualitzat 4802 cops
plano Alpina redu.jpg
plano Alpina redu.jpg (151.38 KiB) Visualitzat 4797 cops
Com veureu el malament anomenat Pico Maldito te a l’esquerra i una mica endarrere un altre cim més alt que és la Maladeta i a la dreta te un cim també més alt i imponent, que és veritablement el Maldito. Així doncs, el malament anomenat Maldito és el Abadías, ja que tots tres cims estan a la mateix cordal de cims i la nostra foto, feta un altre dia desde prop del cim Bondidier, ho deixa ben clar.

Ja tenim un nou repte pel futur: atacar la cara Oest del pico Maldito, algú s’hi apunta?.

Teniu totes les fotos aqui

Unes hores més tard...cuatre ulls veuen més que dos!

No cal escriure a l'editorial, la ressenya està be, la foto del llibre està be, el que pasa és que la perspectiva que tens desde Cregüeña t'enganya totalment, veus tan clar la diagonal i s'assembla tant a la foto del llibre...que és fàcil equivocar-se... la veritable diagonal del Maldito no es veu, només veus una gran paret.

Ostres! No recordo un cim que em costi tantes vegades... ni el Cerví!. Tinc que tornar, aquest Maldito se m'ha atravessat!. i és que com diu en Jordi P.: tot són avantatges!

Josep Antoni Bermudo
Entrades: 86
Membre des de: dt. oct. 25, 2005 13:24

Re: El Maldito està de veritat maleït, però no marxem en blanc

Entrada Autor: Josep Antoni Bermudo » dg. març 27, 2011 21:17

eyyy..Josep... jo l'he intentat dues vegades, una amb tú, i una altre amb el Jordi Pola, que vam sortir corrent des del vivac amb una tempesta acollonant fa 4 anys !.....Bueno, todo son ventajas, otro reto pendiente !....

Gerard Donis
Entrades: 70
Membre des de: dt. oct. 25, 2005 13:24

Re: El Maldito està de veritat maleït, però no marxem en blanc

Entrada Autor: Gerard Donis » dg. març 27, 2011 22:51

QUINA ENVEJA!!! COLLONS!!

Quanta neu!! I una activitat de les de cordada, vivac, noves rutes i jornades maratonianes :-)
Felicitats!!!!!

Jose, yo tambien me la he apuntado como pendiente :wink:

Fins aviat!

Josep Escruela
Entrades: 213
Membre des de: dt. oct. 25, 2005 13:24

Re: El Maldito està de veritat maleït, però no marxem en blanc

Entrada Autor: Josep Escruela » dl. març 28, 2011 8:58

En aquest projecte ja he fet unes quantes "primeres": primera que em quedo sense té per només portar un encenedor; primera que em quedo sense té per esgotar la càrrega de gas; primera que m'equicovoco de pic! (vés per on igual hem fet una "primera" ascensió, per aquesta equivocació!)

La nova temptativa al Maldito ja te data: 16+17 d'abril de 2011; sortida de secció cordadinàmica.

José Soler
Entrades: 71
Membre des de: dl. març 05, 2007 3:08

Re: El Maldito està de veritat maleït, però no marxem en blanc

Entrada Autor: José Soler » dl. març 28, 2011 17:25

Felicidades a los dos. Así k un pasito curioso..........eso k no falte.
El vibac mola bastante, un poco juntitos, espero k no se pusiera ninguno tontorron.
Ya me molaria ir al maldito pero el 16-17 esta muy cerca del 18.
Salud

Toni Torredemer
Entrades: 4
Membre des de: dt. oct. 25, 2005 13:24

Re: El Maldito està de veritat maleït, però no marxem en blanc

Entrada Autor: Toni Torredemer » dl. març 28, 2011 23:11

nois,
la veritat és que la "gran diagonal" del Abadias era tan clara que varem anar a saco a per ella... i mentres, la cabrona diagonal amagada del Maldito encara es riu ara de nosaltres... realment la visió des del llac no et deix veure la "diagonal"... , en fi, tenim una altra cita amb el Maldito. El MegaCrack del Josep es va currar l'obertura, impecable! amb "el pasito" final que donava accés a la cresta.
toni

Jesus Altemir
Entrades: 103
Membre des de: dv. abr. 06, 2007 4:54

Re: El Maldito està de veritat maleït, però no marxem en blanc

Entrada Autor: Jesus Altemir » dt. març 29, 2011 22:26

bona aventura,bon cim i bon vivac.pero....Quan caigui el maldito s'ha de fer una botifarrada o algo semblant, que ja serà merescuda.salutacions

Elisa Corrochano
Entrades: 20
Membre des de: dt. oct. 25, 2005 13:24

Re: El Maldito està de veritat maleït, però no marxem en blanc

Entrada Autor: Elisa Corrochano » dc. març 30, 2011 22:04

Emhorabona per l'aventura. Encara que no sigui el Maldito, l'Abadies també mola.

Respon