Curs d'Esqui de muntanya.TREMENDO!!!!!

Explica’ns que has fet aquest cap de setmana o com t’han anat les últimes vacances. No oblidis incloure les teves fotos a la Galeria de fotos. ;)

Moderador: Secretaria

Respon
Jordi Porta
Entrades: 113
Membre des de: dt. juny 26, 2007 19:32

Curs d'Esqui de muntanya.TREMENDO!!!!!

Entrada Autor: Jordi Porta » dv. feb. 26, 2010 18:23

Vaig començar a esquiar de petit i sempre havia pensat que per pujar les muntanyes persones molt intel·ligents havien inventat els remuntadors per tal que no calgués suar pujant i ens puguessim dedicar simplement a baixar.

Amb el temps hem va anar cridant l'atenció aixó de sortir de les pistes marcades, la neu trepitjada i deixar de banda tot això de les aglomeracions de les pistes.

Tenia dues opcions: l'heliesquí , però era una mica car, o fer ski de muntanya. Com el club organitzava un curs vaig pensar a fer-lo.

La primera jornada teòrica va servir per veure d'aprop el material, skis, botes, les pells de foca (pobres bitxos,sempre pringant), ganivetes (i això què és? ), l'ARVA, la pala... jo solament vull esquiar!.

El primer dia anem a Andorra, així que toca matinar molt, quina fauna que va al metro a aquesta hora!
Arribada a Soldeu "on time".

El Jaume i el Josep ens retornen als origens de tot esquiador: LA CUNYA!!!. Tants anys intentant deixar-la enrera i ara he de tornar a ella.

Anem fent, anem esquiant, també apareix en les nostres vides la VOLTA MARIA i ja no ens abandonarà mai més.
Al final del dia ens sortim de les pistes per fer les pràctiques d'ARVA.

Apareix una moto de neu amb una gent de TV3 que està fent un programa sobre els forapistes. El Sergi dona el perfil mediàtic i li fan una entrevista al respecte. Ja tenim un líder d'opinió!!

El Josep, amb bones paraules, els ve a dir que ja n'hi ha prou i que ens deixin tranquils. Se'ns farà de nit el primer dia de curs i jo amb el frontal a la furgo...

Mentre el Jaume va a enterrar els arves, apareix per allà un "pister" de l'estació, que ja està tancada, que no entén què coi fan 8 personatges allà al mig parlant tranquilament.

Ens interroga sobre el tema i si hem pujat fent ski de muntanya o si portem els forfaits, perdem més temps. I el frontal a la furgo...

Al final, no solament fem la pràctica d'arva amb èxit ( = els trobem tots dos! ), si no que baixem encara amb una mica de llum per una pista recient trepitjada per les màquines i sense ningú més a l'estació. El primer dia acaba de la millor manera possible.

El segon dia ens hem d'enfrontar ja amb la muntanya, però el Josep s'ha posat malalt, així que encara que fent palesa una gran actitud intenta fer l'activitat, als pocs metres ho deixa estar i torna a la furgo.

El Jaume ens inicia en el tema (anava a dir desvirgar, però queda lleig).Posem les pells i comencem a pujar.

Això se'm fa extrany, fins ara si les botes s'aixecaven de l'ski volia dir que la fixació havia saltat i que en breus instants menjaria neu, ara resulta que aquí això és normal!

Vaig massa abrigat i començo a suar, paro una vegada i dos i tres i surt el sol i acabo en màniga curta, moment que aprofito per caure.

El millor moment.

Odio al Murphi i la seva llei!

Posem les alces , les ganivetes (ara entenc què són i veig que són un gran invent) i com el temps ha canviat, encara que no arribem fins on havíem parlat, baixem, primer amb els grampons, que la neu està molt dura i no cal arriscar i després esquiant.

Arribem a la furgo amb alguna que altre caiguda, però amb alegria, bé, el Jose no gaire, la baixada se li ha atravessat una mica, però solament és el primer dia.

La tornada a Barcelona es fa eterna, quasi 5 hores!

El segon cap de setmana anem a Ulldeter.

Fem pleno a la furgo: el Sergi,la Uxue, el Toni, la Helena, el Jose i jo

La cosa no comença gaire bé, neva i fa un vent del copón.

La gent posa cadenes, nosaltres no, si la furgo no té tracció, cap problema, baixem i empenyem i després pugem en marxa al més pur estil comando. Seguim ordres del Josep i això no es discuteix.

Al final el dia millora i ens movem per Vallter 2000, que està tancat i és tot nostre.

Voltes Maria una i un altre vegada, cop de taló que ens fa semblar una companyia flamenca en el més pur estil Farruquito.

Anem per tot arreu i al final torna el vent i la neu, baixem encordats un tram i me'n adono que el canvi d'ski a grampons, treure les pells, penjar els skis a la motxilla i totes aquestes maniobres les has de fer ràpidament ja que si no és així les teves mans solament serveixen per refredar una caipirinha.

La baixada és gloriosa, ningú a les pistes i un bon tou de neu recient caiguda toooooooota per nosaltres. No podem acabar millor.

A l'hostal coincidim amb la penya de Corda Dinàmica que també estan per la zona, sopem junts i després de veure la previsió de la meteo a dormir, que demà toca el dia fort.

No sé on ens van portar el Jaume i el Josep, però després d'una estona de pujar vam arribar a una pala de neu orgàsmica que va fer de la baixada una de les coses més divertides que he fet amb skis als peus.

Solament de pensar-ho se'm posa "gallina de piel" que dèia el Johan C.

Atravessem un bosquet amb neu fins a mitja cama, tremendo tot, gustós al màxim.

Però tot el que baixa, puja (o era al revés? ) i ara tenim una bonica pujada.

El Josep em deixa obrir traça i reconec que és un gust passejar per allà trencant la neu. Pujar també mola, encara que aquesta pujada és durilla, però anem fent a base de les famoses V.M.

Arribem a la carena que ens porta a l'altre vessant de la muntanya, que ens farà arribar a un altre pala de bona neu i bones pedres (llogar els skis fa que el soroll de les pedres ratllan les soles no faci mal ), que ens portarà un altre vegada a la estació de Vallter.

Ha sigut una de les millors coses que he fet a la muntanya, una forma nova de complicar-me la vida i de disfrutar al màxim, gràcies Josep, gràcies Jaume.

Respon