Cordada A.E.E.

Blog dels socis

Croniques

Els Encantats per la Canal Central. Crònica d’un somni fet realitat.

Jordi Serra | 11 Abril 2015 | 3 Comentaris »

Els tracks i les dades tècniques de les dues activitats de muntanya realitzades amb Cordada durant el cap de setmana del 14-15 de març de 2015, incloent l’ascensió a Els Encantats per la Canal Central com de l’intent d’ascensió a la Roca de l’Estany les trobareu a les següents enllaços de Wikiloc:

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=9191437

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=9182329

 

Els Encantats, la Canal Central, a l’hivern, ingredients màgics per un gran itinerari de muntanya, tot un somni. I ara per fi, a la tercera va la vençuda! Hem fet una gran ascensió a l’empar d’unes bones condicions de neu, una meteo que ens ha deixat i el molt bon saber fer d’en Josep obrint petjada i assegurant una ruta llarga i exposada.

I és que ja ho haviem intentat amb Cordada ara fa 10 anys per primera vegada i no fa ni un mes per segona. Aleshores ni el temps ni la muntanya ens havien estat favorables i hàviem hagut d’optar per alternatives de consolació. Ve’t aquí que aquest cap de setmana de finals de març els ingredients adients sí que es van reunir.

Prèviament, el dissabte vam fer un intent d’ascensió a la poc freqüentada i solitària Roca de l’Estany, un cim secundari de 2.500 m que divideix a manera d’esperò rocallós les valls de Subenuix i de Monestero, i que s’alça per damunt de la riba sud de l’Estany de Sant Maurici. Sortint des del refugi Ernest Mallafré a 1.900 m, la idea era fer un pre-escalfament i comprovar les possibilitats d’ascensió per les Obagues de la Roca, amb una sèrie de petits corredors amb orientació nord-oest que permeten assolir l’aresta rocallosa i després remuntar aquesta vers el punt culminant. I tot va anar molt bé i amunt amunt anàvem amb ganes i enèrgia. El dia també corria endavant i vam decidir prudentment abortar el cim quan ens trobàvem ben aprop, a la cota 2474 m. No obstant, aquest pre-escalfament per a Els Encantats va acabar sent pròpiament una aventura amb una baixada una mica accidentada pel seu vessant de Monestero resseguint una canal molt dreta i amb unes condicions d’exposició elevades per presencia de plaques de gel. Sortosament, amb cura i paciència ens en vam sortir, apart d’arribar al refugi a les fosques i jugant-nos el sopar.

Així doncs, després de la nostra petita aventura a la Roca de l’Estany, sàbiem que les condicions per a l’ascensió a Els Encantats serien òptimes però també dures i exigents. I no va ser genysmenys!

 

Són les 6h al refugi Ernest Mallafré, encara tothom dorm però nosaltres ja fa estona que estem desperts, esmorzats i preparats per sortir. El dia s’obre amb cel blau i serè i el trepig acompassat dels nostros passos amb els crampons sobre la neu dura trenca el màgic silenci del bosc matinal. Ziga-zagues amunt per la Congesta Grossa fins atansar-nos al mur d’entrada a la canal. És la primera prova de foc. En Josep copsa les condicions de la roca i el gel i opta per pujar per la seva banda esquerra, amb alguns passos insegurs que requereixen bons asseguraments. Superat l’esperó comença la llarga travessa vertical, el fil de neu en condicions impecables per cramponejar. Amunt i sempre amunt, és feina ardua, de formigueta, però gratificant, aire pur i net, fred però no gèlid. Pau i serenitat. El cel blau, poc a poc tapant-se i deixant escapar els primers flocs de la nevada intermitent que ens acomapanyarà durant la resta del dia. Sembla que no s’acaba mai la canal, traçada amb tiralinies, només amb un suau tomb a esquerra, pendents fort i continus (40º-45º). Esglaó rera esglaó, algun tram de neu fonda incomode, ja no mires amunt per què no veus mai el final, només alguna curta aturada per albirar a sota nostre cada vegada més petit l’Estany de Sant Maurici i el teló de les muntanyes blanques, panoràmica que s’estén vers Ratera, Amitges, Saboredo, Bassiero i Montsaliente. Però també sabem que la muntanya té uns límits i l’Enforcadura és aprop. Redoblant esforços ens atansem als seus 2.600 m d’alçada. Estret portell que ens obre vistes, que no veiem, de la banda més amagada dels Encantats, vers el pletiu de l’Estany Seriu i el serrat del Boteró. Breu descans a l’Enforcadura, petita victoria sobre la muntanya guanyada amb el nostre esforç continuat i sense defalliment. Però encara queda molta feina per endavant: l’aresta fins al cim no és llarga i només resta un desnivell de 150 m, no obstant unes condicions en terreny mixt molt exposat demanen cura i atenció. En Josep busca i rebusca la traçada més adequada, passa el temps com a càmara lenta entre temptatives per trobar la ruta i maniobres d’assegurament, es nota el fred als peus i les mans. Llarg a llarg voregem treballosament l’aresta per la seva banda nord i només al tram final sortim de nou al fil, a pocs metres ja del cim. Un cim que es torna finalment més amable, l’abrupta rocalla tapissada d’un dens mantell de blanc impolut que, a manera de pont estés només per a nosaltres, ens deixa damunt del Gran Encantat!

Sabedor que hem fet un gran cim després de moltes hores d’esforç i que encara queda tota la baixada, l’emoció és continguda i tranquil·la, com l’entorn que ens envolta, tot blanc i plàcid. Neva però no continua sense fer molt de fred, només podem veure la mole imperiosa i més inexpugnable de l’Encantat Xic, la resta són boires tènues que amaguen la profunditat del paisatge que sabem que s’estén als nostres peus. El sol s’endevina per damunt la boira que ens envolta, estem tocant gairebé un altre cim, intangible i eterí. Llums difuses i esmorteïdes, gran calma. Fem un mos per recuperar forces i preparem la baixada.

La nostra intenció és baixar per la banda del Coll dels Encantats i així completar una gran volta. El primer pas, però, per davallar del cim és fer un rappel de 40 m per una xemeneia estreta de roca trencada i mig tapissada per la neu. En Josep, encara amb enèrgies després d’obrir petjada durant tota la pujada, munta el rappel i a empentes i rodolons baixem fins a la base d’aquest tram rocallós de l’aresta. Però com no!, la corda s’enganxa i no vol tornar. Una demora més que ens hem de prendre amb paciència i un altre esforç extra d’en Josep incombustible fins que recuperem les cordes! Superat l’obstacle ja podem continuar aresta avall per una ampla i inclinada pala de neu que ens permet gaudir d’un entorn magnífic. Poc a poc el pendent es suavitza, el terreny s’obre vers el Coll dels Encantats, la carena coronada per esbeltes orles blanques.

El cansament es comença a fer sentir i ja pensem en baixar i baixar amb més celeritat per arribar a temps de prendre el taxi de baixada a Espot. No obstant, pas a pas encara, que tot arribarà al seu bon temps. Des del coll, la canal és estreta i serpenteja entre murs de roca, però tot el traçat és sobre bona neu. Després d’un parell de centenar de metres la canal s’obre, al fons s’atansa la Valleta Seca, terreny més amable ja ben aprop, arbres esparsos, grans roques amagades per la neu. Ja som “abaix”, ara ja només hem de gaudir de la serenitat d’aquest gran espai blanc, la Valleta Seca, colgada per damunt la vall de Monestero. Entrem al domini vegetal, que tapissa els peus de les grans parets dels Encantats. A l’altra banda de la Vall de Monestero apareixen les parets de la Roca de l’Estany per on ahir mateix estàvem baixant com millor podiem.

Ja som de nou al refugi, recollim els trastos i a còrrer que hem d’agafar el darrer taxi que baixa a Espot.

Però l’aventura no tindria més si no fos perquè el primer dia en veure que les raquetes no ens farien servei les hàviem deixat a recer de la soca d’un gran pi. Després de la complicada baixada que hàviem tingut el dia anterior, en Josep havia fet dos intents per localitzar-les à les fosques i nevant, sense èxit. Així doncs, ara ens queda la tasca final de trobar-les si o si i no perdre el taxi. Afortunadament teniem el “track” que hàviem guardat al gps, la tecnología ens va donar un cop de mà!

 

Aquesta activitat ha tingut i té un significat molt especial per a mi. Els Encantats és una muntanya que no saps per què se’t fica a dins i que, amb paciència i perseverància, després de diversos intents, no deixa de estar en el teu cap. I al final quan l’aconsegueixes té un regust que no oblidaràs, un lloc per tornar sempre. I una altra part especial d’aquesta aventura és que no hagués estat tampoc possible sense la paciència i perseverància del guiatge d’en Josep, el meu sincer reconeixement.

Jordi

3 Comentaris

  1. Josep Escruela ha dit:

    Es fantàstic poder ajudar a fer realitat els somnis!. gràcies Jordi!!

    Veure les fotos

  2. Eduard ha dit:

    Un relat autèntic de novel·la, moltes felicitats als dos per la fita assolida.
    Salut, Eduard

  3. Jordi ha dit:

    Moltes gràcies a vosaltres companys!

    Eduard, segur que ben aviat també faràs aquesta gran aventura i gaudiràs de les mateixes emocions en primera persona. Salut!

Deixa un comentari


*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

 

Aquí ens trobaràs

Ateneu l’Harmonia
c/ Sant Adrià 20 (Sant Andreu)
08030 BARCELONA

Gestió

– Visites i gestions
– Servei d’assessorament tècnic
– Servei de biblioteca

Cal concertar cita prèviament (estem treballant per a donar-vos un bon servei)

Atenció telefònica

de dilluns a dijous
de 10:00 a 14:00h
i de 16:30 a 19:00h

Telèfon: 688 920 377

Més informació

Escriu a: secretaria@cordada.org

Segueix-nos

icon-instagram

Els nostres guies estan inscrits al Registre Oficial de Professionals de l'Esport de Catalunya
i disposen de les titulacions oficials corresponents
2019 © Cordada, A.E.E - Gestionat amb WordPress - Dissenyat i implementat per Jambuling

Hola! Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència de navegació i oferir continguts d'interès. Vols saber més?

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close