Cordada A.E.E.

Blog dels socis

Croniques

CAMINANT NOR MAL! (Cap d’any al Vignemale)

Inma Garrell | 16 gener 2017 | 3 Comentaris »

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Després de dubtar de si anar o no a la sortida per la lesió que em faig tres dies abans, decideixo amb el suport positiu del Josep, el guia, i el convenciment de que serà fàcil (jejeje) anar cap a Vignemale acompanyada d’un súper equip, el Rafa, la Rosa, el Joan, l’Eva  i el Josep. No volia renunciar passar un cap d’any diferent al refugi d’Oulettes de Gaube.

Matinem per arribar a migdia a Lourdes i aparcar a Pont d’Espagne, a 1470m, als peus de la Vall de Gaube. Ens equipem i comencem a pujar pel camí, de seguida veiem que està gelat en molts trams, ens col·loquem grampons i anem tirant amb precaució. Aviat comencem a trepitjar neu , arribem  al Llac de Gaube, el paisatge és cada vegada més maco. El Rafa i el Joan es van aturant per fer fotos, és meravellós. Aviat veiem el Vignemale i tot el circ de Gaube. Tinc la certesa de que serà un cap de setmana per recordar, sospito aventura i a la vegada incertesa per saber com respondrà el meu coxis que ja comença a fer dolor.

Ja amb els frontals posats i una bona estona de camí, decidim fer canvi de plans, no dormirem al refugi de Baiselance tal com haviem previst en un principi, ens quedarem al refugi d’Oulettes de Gaube, pensem que serà més fàcil aconseguir aigua i pel matí gaudirem de vistes espectaculars. Puc dir que va ser un bon encert, hi havia una estufa de llenya que va fer que estiguérem molt calentets. Quina sort!!!! I quina entrada d’any ens esperava! Caloret, cava, raïm, bombons, moscatell, vinet…i alguna sopa de sobre deshidratada per fer coixí.

Passem la primera nit, toca diana ben d’hora, esmorzem ràpid i encara endormiscats ens equipem i sortim. Avancem amb grampons sense dificultat, en un parell d’hores ens plantem al coll d’Ossue i al refugi de Baiselance. Tenim sort, fa un dia maco, els fotògrafs van fent feina. Ens apropem a la glacera, començo a sentir més dolor, em preocupa el tema. Desitjo que la neu no sigui tova, em costa molt l’esforç de impulsar-me per treure el peu de la neu, començo a pensar que m’he equivocat. Però Miro a dalt, veig el Vignemale i entro amb contradicció mental, estic contenta d´haver pres la decisió d’estar allà, és increïble!

En una de les paradetes que fem per beure i menjar una miqueta es planteja la idea de fer un altre cim, el Montferrer. En un principi ningú diu res, crec que esperen que em manifesti jo, està clar que el meu coxis mana. Jo no dic res però li llenço una mirada assessina al Josep per la seva genial idea, jejeje… Bé, no m’agrada ser aigua festes, sembla que vaig tirant millor del que pensava….a seguir! Anem avançant i tot és cada vegada més bonic i espectacular. Quina sort d’estar on soc. Demano al Josep que m’encordi, em sento més segura. Pas a pas arribem al cim de Montferrer. El tram final m’encanta, unes crestetes  li donen un toc diferent. ESPECTACULAR!! Una colla de tresmils ens envolten, la vista és increïble. Després de fer les fotos de rigor ens dirigim cap el Vignemal.

Ja amb el bon sabor de boca d’haver fet un cim, el bon temps, la llibertat de sentir-te allà i poder gaudir de la vista, poder pensar entre tant bones sensacions…no es pot demanar més. Hi ha molt bon rotllo, entre tot això anem decidint com acabarem i començarem l’any, com farem les campanades…i van sortint idees. Sabem que tenim vi, cava, moscatell, raïm, bombons, cotilló i alguna cosa de sopar, el cap d’any prometia.

Noto que a la baixada el meu coxis se’n ressent una mica, augmenta dolor, necessito dopar-me, ens apropem a sota el Vignemale, ens queda la part final, un tram de pujada forta. En aquests moments crec que haig d’abandonar, no em veig en cor de suportar el mal. Demano quedar-me a baix però era una sol·licitud no acceptada. Les paraules del Joan em convencen “amb mitja hora estem a dalt”. El Josep controla com poso els peus perquè hagi de fer el menys impuls possible, i em guanyo uns quants crists per fer-ho malament jeje. Gràcies Josep  i a tot el grup, sou fantàstics!

Un cop a dalt descarrego tensions amb quatre llagrimetes amb gust a dolor i alegria. Em quedo bé i gaudeixo de les sensacions! Quina meravella! Tornem a fer les fotos de rigor, pel record.

Anem baixant, ens queda molt camí, comença a fer més fred, ens espera la nit de Cap d’any i seguim decidim els últims detalls de la festa. Les noies anem encordades darrera el Josep, jo la primera. Em costa, les baixades amb neu no és lo meu, haig de practicar més. La cordada anava (segons el Josep) lenta, de sobte es gira i amb la cara poc amable habitual ens espeta amb el to que tots coneixeu….VOLEU FER EL FAVOR DE CAMINAR NORRRR MAL?!!! Deu meu, això anava per mi! I aquest moment va marcar la resta de la sortida!.

No interessava arribar aviat, estem cansats i ens costaria esperar a les campanades. Es fa llarg, arriba l’hora dels frontals, s’han acabat les vistes, toca mirar a terra. Quan menys m’ho espero tinc una sensació estranya al peu, NOOOOOOOOOOOOO es trenca el meu grampó del peu esquerra.  Em desmunto psicològicament, em sento una càrrega pel grup. Veig que el Josep, sense dir res, modifica el camí per evitar baixades fortes, rellisco varies vegades. Un bon recolzament del grup sempre és important, agraeixo el vostre suport i comprensió. Recordo les paraules  “estem al mateix nivell del refugi” Pocs minuts després arribarem al refugi. Només calia pensar en solucionar el tema grampó per poder fer l’últim tram demà matí fins el cotxe.

Ara ens esperava celebrar la última nit de l’any i tal com havíem previst i desitjat, va ser molt divertit. Ens varem col·locar barrets, serpentines, antifaços…i amb el raïm i el cava a punt varem aguantar fins les 12h. Registrem en un vídeo tots aquests moments.

L’endemà Ens llevem a les 8h  excepte el Josep que es va llevar a les 7h per solucionar el tema de grampó, va fer de Macgyver i la solució va ser perfecte. Gràcies guia preferit!!!

La baixada va ser agradable, xino-xano arribem a la furgo i un cop recollit tot emprenem viatge. Un dels moments més divertits de la tornada va ser imaginar-nos els comentaris del Josep en una romeria a Lourdes, què els hi podria dir als que van amb cadira de rodes?…el Rafa va tenir la resposta: VOLEU CAMINAR NORRR MAL?. Això ens va fer riure una bona estona.

Moltes gràcies companys, va ser una cap de setmana per recordar!

A reveure

Imma Garrell

Veure fotos d’aquesta sortida

3 Comentaris

  1. Josep Escruela escrigué:

    Quina entrada d’any més guapa!! grup fantàstic, meteo inmillorable…a repetir!

    Gràcies per la crònica!!

    Quin fart de riure amb aquella sortida d’en Rafa respecte als visitants a Lourdes… voleu fer el favor de CAMINAR NORMAL l!!!

  2. Eva escrigué:

    Una sortida fantàstica i molt més que norrr mal ;). Gràcies Imma per aquesta crònica.

  3. Mercè B escrigué:

    Bona crònica! quin tip de riure amb lo del caminar norrr mal!!! jajaja. Riures a part, bones descripcions de les meravelles que la muntanya ens regala, quines ganes de fer el Vignemale desde la Vall de Gaube!

Deixa un comentari



*

 

Aquí ens trobaràs

Ateneu l’Harmonia
c/ Sant Adrià 20 (Sant Andreu)
08030 BARCELONA

Gestió

– Visites i gestions
– Servei d’assessorament tècnic
– Servei de biblioteca

Cal concertar cita prèviament (estem treballant per a donar-vos un bon servei)

Atenció telefònica

de dilluns a dijous
de 10:00 a 14:00h
i de 16:30 a 19:00h

Telèfon: 688 920 377

Més informació

Escriu a: secretaria@cordada.org

Segueix-nos

icon-instagram

Els nostres guies estan inscrits al Registre Oficial de Professionals de l'Esport de Catalunya
i disposen de les titulacions oficials corresponents
2017 © Cordada, A.E.E - Gestionat amb WordPress - Dissenyat i implementat per Jambuling

Hola! Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència de navegació i oferir continguts d'interès. Vols saber més?

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close