21# ABRIL2006
Les sortides del Cargol. Serra Carbonaria (Alt Camp)
Dimarts 14 Febrer 2006
Excursió per la Serra Carbonaria, Coll de Prenafeta, Llogaret de Miramar, La Cogulla 1 Lille. S'acaba la sortida amb una calçotada ja prevista.
Excel·lent caminada per bosc e indrets de boniques panoràmiques sobre el Camp de Tarragona i la Conca de Barberà.
Esmorzem a l'àrea d'autopistes de l'Alt Camp. Després cap el Pla de Santa Maria, Figuerola i una aproximació amb l'autocar fins al punt d'inici de l'excursió.
A les 10 h. iniciem la caminada per una ample pista que segueix per la banda obaga de la Serra de la Carbonària. Em trobat alguns trams amb neu i fangueig. Al cap d' una hora i trenta minuts de camí per aquesta pista, ens enfilem a l'esquerra per un sender que puja direcció al Coll de Prenafeta. El camí encara que molt estret i també bastant humit circula per entremig de la boscúria, amb uns racons molt agradables i força bonic. No obstant es qüestió d'assegurar be els peus, dons hi ha trossos quelcom relliscosos. També em observat durant el recorregut algunes defecacions de les guineus.
Arribem al coll, ací ja ens toca el sol de ple, que es molt benvingut, perquè fins ara en prou feines l'havíem vist, ja que tota l'estona el camí ha estat ben obac.
Des de aquest punt, un pal indicador, ens assenyala els camins per a diversos indrets de la serra. Fent una ullada al nostre voltant, tenim a prop les restes del Castell de Prenafeta (750 mts. alt.) o Torre del Moro, com també li diuen. Es troba situat dalt d'un cingle, on es destaquen les quatre runes que hi resten i quelcom d'edificacions arrelades a la muntanya.
Per cert que el nom de Prenafeta ja be documentat al segle XI com a Pennafreita, que també vol dir “penya-trencada”
Més a la dreta es destaca la cinglera del Turó Gros, dominador de les contrades.
Després de fer un mos, iniciem la ruta novament per pista fins arribar al poble de Miramar que queda mig penjat de cara al Camp de Tarragona. Son quatre cases arreglades per a residents de cap de setmana, però es un espai privilegiat. Antany existia un castell, del qual no hi queda res. Però va ésser que al redós d'ell, es va originar l'actual poble.
Em arribat a les 13,15h i aprofitem per fer un descans, ja que el lloc s'ho mereix. Comentem que el nom de Miramar, potser li be donat perquè des de ací s'albira la mar, però avui això no es possible per culpa de la calitja.
El següent lloc remarcable, es La Cogulla (788 mts. alt.) un cim que als finals del segle XIX es va aixecar una creu de ferro, sola, tranqui-la, només visitada per els amants de les muntanyes. Ara, però i com podreu veure a la fotografia penjada a la web, la creu queda com insignificant, entre les antenes de telefonia i un edifici denigrant. En fi que les multinacionals no respecten res. Destrossar el nostre paisatge.
No obstant, entremig de ciment i ferro, encara ens han deixat veure, la Conca de Barberà, el Turó Gros, la ciutat de Valls, Montblanc, etcètera.
Des de la Cogulla , la ruta ja es en descens continuat per pista i un altre senderol cobert d'arbusts, pedregam i algun tram de “mala petja”, tenint em compte que som veterans de fets i anys. Per ací anem a parar al poble de Lille, on retrobem l'autocar. Son les 15h. i escaig.
I per acabar a calçotada al Molí del Mallol, restaurant proper a Montblanc.