14# MAIG2005 |
|||||
Mal agut El mal agut de muntanya és una amenaça per als alpinistes que pugen per sobre dels 2.500 m d’altitud. És un trastorn causat per la deficient aclimatació a l’altura, i afecta escaladors, excursionistes i esquiadors. Un nou estudi revela ara que el sildenafil –el principi actiu de la famosa Viagra- podria combatre l’edema pulmonar d’altura, una de les patologies més greus i letals del mal agut de muntanya. L’estudi està publicat a la revista High Altitude Medicine & Biology per investigadors del Departament de Fisiologia de la UB, l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Institut d’Estudis de Medicina de Muntanya. La falta d’aclimatació és un dels perills de l’alta muntanya. A grans altituds, el cos humà s’adapta a la baixa pressió atmosfèrica amb canvis que afecten sistema nerviós, pulmons, múscul i cor. En general, els símptomes són lleus i milloren baixant a cotes inferior i administrant oxigen. En els casos més greus, l’alpinista pot patir edema pulmonar (líquid als pulmons), dificultat extrema per respirar, edema cerebral, i fins i tot, el coma i la mort. El sildenafil és un fàrmac d’acció vasodilatadora. Segons l’estudi, el producte té un efecte
beneficiós sobre la hipertensió arterial pulmonar dels expedicionaris en alta muntanya. Es
tracta d’un estudi a doble cec (placebo versus sildenafil) fet amb 14 voluntaris sans a les
instal·lacions de la cambra hipobàrica del Servei d’Hipobària INEFC-UB (Servei especialitzat
UB). Els experts han estudiat la funció respiratòria i cardíaca dels voluntaris, mesurant la
pressió a l’artèria pulmonar per ecocardiografia tècnica no invasiva) i la fracció d’ejecció
cardíaca (capacitat de bombeig del cor). Les proves s’han fet en condicions de repòs i
L’objectiu era saber si el sildenafil era capaç de compensar l’augment de pressió arterial pulmonar que provoca la hipòxia (baixa concentració d’oxigen al cos a mida que es guanya altitud). Tot indica que el sildenafil és apte per reduir l’excessiva hipertensió arterial pulmonar de l’altitud: en condicions de repòs, la reducció és del 15% i en situació d’esforç físic, del 13%. Segons l’estudi, el producte podria millorar l’estat d’aclimatació dels alpinistes i augmentar les possibilitats de fer cim amb èxit. Ara bé, els resultats són preliminars i caldrà aprofundir-hi i fer nous estudis per identificar quins són els individus i les situacions de potencial interès per l’ús del sildenafil en alta muntanya. "A més del col·lectiu d’alpinistes d’alta muntanya –diu el catedràtic Ginés Viscor- el sildenafil també podria ser útil a persones que viuen en nuclis a nivell del mar o baixa altitud i que sense fer expedicions d’alta muntanya, es desplacen a altituds moderades per diverses raons (esquiadors, excursionistes, turisme en general o viatges de treball) i manifesten problemes per mala tolerància a la hipòxia". Les futures recerques, a més, ajudaran a tenir un millor nivell de coneixement dels efectes de la substància sobre la capacitat per fer grans esforços físics en altitud. Han participat a l’estudi els investigadors Ginés Viscor, Teresa Pagès i Núria Fort del Departament de Fisiologia a la Facultat de Biologia de la UB, els metges Jaume Maristany i Antoni Ricart (Hospital Universitari de Bellvitge) i Conxita Leal de l’Institut d’Estudis de Medicina de Muntanya (IEMM). L’estudi està finançat pels laboratoris Pzifer S.A, que comercialitzen la famosa píndola Viagra. |
|||||