14# MAIG2005
Número especial de la revista Vèrtex
La revista Vèrtex està preparant un número especial per commnemorar els 200 números. Per celebrar-ho ha realitzat una enquesta a moltes entitats excursionistes del nostre pais; per anar fent boca podeu veure les opinions de Cordada
- Quins són els problemes principals que tenen les entitats excursionistes en l’actualitat?
La manca d'un posicionament clar dins la societat en temes tan importants com: La defensa del dret a caminar tranquilament per la muntanya, sense patir agressions (motoristes, quads, etc).
La defensa del dret a practicar els nostres esports de forma respectuosa a tots els espais aturals, sense limitacions extremes i fora de lloc (bivac a St Maurici, per exemple).
La defensa dels espais naturals respecte a agressions d'especulació urbanística... i un ampli etc, de temes que afecten a la nostra activitat excursionista fan que les Entitats excursionistes no siguem reconegudes com a un interlocutor imprescindible socialment valorat, com una eina útil pels interessos de la població que cada cap de setmana omple els espais naturals. Per a la nostra associació aquest és el principal repte de les entitats excursionistes, assumir el nostre paper a la societat, fer-nos valer. - Creieu que les noves generacions joves tenen interès a estar vinculades a una entitat excursionista?
Això depén del que sigui capaç d'oferir-li l'entitat. A priori no tenim perquè pensar que els joves no han d'estar interessats, una altra cosa és que potser algunes entitats no facin prou esforç per a adequar-se als nous temps i a les noves necessitats i que per això no siguin capaces de captar l'interés dels joves, no només en el sentit que participin a les activitats sino també a la gestió i presa de decisions a les entitats. - Els canvis socials, les noves formes de practicar l’excursionisme i els esports de muntanya, com poden
afectar les entitats excursionistes?
Si les entitats tenen la capacitat d'interpretar i donar cabuda a totes aquestes noves formes, les ha d'afectar de forma positiva. Creiem que precissament és en aquestes noves formes
d'acostar-se als esports de muntanya on es pot trobar una explicació a l'increment constant del número d'esportistes federats, malgrat que els preus són cada cop més elevats a canvi de menors prestacions. - Com s’han de transformar i reorientar les entitats excursionistes per encarar els nous reptes del segle
XXI?
Donant cabuda a totes les formes possibles de promocionar els nostres esports (sempre dintre de l'estricte respecte a la natura).
Impulsant mimant i animant la participació i el voluntariat dins les entitats.
Acollint i aprofitant la empempta dels joves que estan iniciant-se en la formació professional de guies, monitors, etc, que estimen el nostres esports, volen guanyar-se la vida tan dignament com a qualsevol altra professió i per als quals, el marc d'una entitat excursionista de cara al seu desenvolupament professional, ha de ser un dels seus referents naturals. - Quins han de ser els seus objectius?
Reinterpretant el seu paper social, han d'esforçar-se no només en mostrar els nostres esports organitzant tota mena d'activitats esportives, sino esdevenint també un referent social pels temes referents a la natura i la seva conservació, recuperant el seu espérit divulgador. - Ajuden les Administracions prou a les entitats excursionistes? Com afecten les noves legislacions a les
activitats dels centres?
És evident que no ajuden prou, però en bona part és per culpa de les pròpies entitats, que no som capaces d'engegar iniciatives colectioves i engresacadores que ens facin aprofitar millor les nostres energies i ser més fortes cara a tot allò que hem de reivindicar vers les administracions. Les entitats som extraordinàriament individualistes i en general no sentim el fet federatiu com quelcom propi sino més aviat com una "exigència del guió", a vegades reflexe d'interessos divergents. Les diverses juntes directives que hem conegut, no són alienes, al nostre parer, a aquesta atomització i falta de cohesió interna, no estant capaces de generar aquestes iniciatives comunes.
I és clar, amb aquesta desunió evident, ens van "colant" gols com les absurdes restriccions a les activitats a determinats espais naturals o legislacions tant poc encertades com les que actualment venen a limitar la capacitat organitzativa de les entitats.
La tasca social que fan les entitats excursionistes no és gens valorada per l'administració, quan ara més que mai, és necessari potenciar els valors cívics que tradicionalment ha fet seus aquest moviment.
Si volem ser respectats i fer sentir la nostra veu, tan a l'administració com a l'opinió pública,crec que s'ha de ser més reivindicatiu i "mullar-se" quan convingui. No s'ha de tenir por d'acostar-se a d'altres moviments, com l'ecologista, per posar un exemple, i defensar plegats un nou model de territori que vaigi més enllà de la defensa dels espais naturals. - Creieu que té sentit l’existència d’un nombre tan elevat d’entitats excursionistes a Catalunya?
No, evidentment, però la falta d'imaginació i els personalismes, fan que siguin necessàries tantes
capelletes. - Com poden afectar les empreses d’aventura, els guies de muntanya, les agències de viatges i trekking a
les entitats excursionistes? Poden significar una competència?
Posar de moda els nostres esports ens és totalment beneficios a priori, si pensesim el contrari potser podría semblar que no volem difondre de veritat els nostres esports ni creiem en els efectes beneficiosos de tota mena que procuren a qui els practica...o que volem preservar la natura només per a uns quants privilegiats.
Una altra cosa són els problemes de la masificació o de la explotació salvatge dels recursos. I és aquí on les entitats tenim un gran paper a realitzar, posant-nos al front d'aquesta dinámica i conduïnt-la, referentciant, ajudant a una correcta i llògica regulació i no quedant-nos tancats als nostres envellits locals autocomplaents i criticons.
L'espai d'una entitat excursionista és insubstituible per a tot aquell que vol garantir una continuïtat de la seva pràctica esportiva, més enllà de la presa de contacte que li procura una empresa d'aventura o del reduït cercle d'amics. Una altra cosa és que les entitats no tinguin la capacitat de superar amb escreix la oferta de les empreses d'aventura, gràcies al seu valor afegit de colectiu social. Si les entitats volen sobreviure han de plantejar-se seriosament qué ofereixen als seus associats. - Té futur el treball benèvol en el si d’una entitat excursionista? S’han de professionalitzar algunes tasques?
Quin equilibri es pot trobar entre el voluntariat i el professional?
Per suposat que te futur la tasca de voluntariat dins les entitats, una altra cosa és que, a més d'aquesta tasca dels socis participatius, les entitats han de procurar garantir la continuïtat i qualitat de les seves ofertes d'activitats als socis i en això, els professionals hi poden jugar un paper molt important. La figura del voluntari i del professional dins del mateix marc de l'entitat, han de ser compatibles i complementàries i reforçar-se mútuament. - Com veieu el futur?
Tenim per davant reptes importants. Els nostres esports van en alça i hem de posar-nos les piles per posar-nos al front de la ona!, la llàstima és que, com és tradicional, cadascú anirà a la seva i no serem capaços de portar un discurs públic coherent i potent. Estem segurs que si dediquessim energíes a complementar-nos enlloc d'entastar-nos en mantenir capelletes, tots hi sortiríem guanyant.
La Federació dedica massas esforços en el món de la competició i l'esport d'élit i es manté aliena a les necessitats del global de la població. S'hauríen d'invertir les energíes i apareixer més sovint davant de la opinió pública per defensar els nostres interesos i explicar de forma positiva quin és el nostre paper i no només apareixer per a donar opinió sobreaccidents.
Per altra banda cal un treball a fons per talque les entitats ens sentim veritablement recolzades per la Federació i que aixó fagi que la sentim com a pròpia i no només com una oficina on gestionar llicéncies federatives.
Cal preocupar-se per tal que la gent entengi que el fet de federar-se no és només un accés a una assegurança i uns descomptes sino una forma de fer col·lectiu, d'estar plegats i organitzats.
Us agrairem si podeu contestar breument a alguna o a totes aquestes qüestions, així com afegint qualsevol altre comentari, suggeriment o aspecte que creieu d’interès.
L'increment desmesurat dels preus de les llicències, incomprensible si es te en compte el creixement de federats, ens allunya del gruix de la població que potser practica un excursionisme ocasional i ens acosta a donar cada cop més la imatge de gestoria.