14# MAIG2005
Secció d'Esquí de muntanya al Montardo
Per fi! Després de molt emilius i discussions per veure on feiem la primera sortida de la secció d'esqui de muntanya ens hem decidit: anirem a fer el Montardo! Sembla que al pirineu occidental hi ha força neu i el guarda del refugi de la Restanca ens ha dit que podrem sortir de l'aparcament amb esquis.
2/3 d'abril.
Per fi! Després de molt emilius i discussions per veure on feiem la primera sortida de la secció d'esqui de
muntanya ens hem decidit: anirem a fer el Montardo! Sembla que al pirineu occidental hi ha força neu i el
guarda del refugi de la Restanca ens ha dit que podrem sortir de l'aparcament amb esquis.
Dissabte 2 d'abril. Arribem a l'aparcament del Pont de la Resseca i no ens han enganyat: podrem sortir amb
esquis! A més, tot i que les previssions eren bastant desfavorables, el temps sembla que es comportarà; és
nuvol, però no passa d'aqui, perfecte!
Per ser la primera no està malament, som 6 persones més dos que s'afegiran al vespre, tot un èxit.
El primer dia ha de ser el més 'avorrit', hem d'arribar fins el refu, on farem nit; per donar-hi més emoció, deixem el camí d'estiu a la Cabana de Rius i ens endinsem pel bosc. La idea és arribar al refugi per darrera... Bé, encara que al principi ens sembla que ens hem embolicat, al dia següent descobrirem que va ser una bona pensada, com a mínim hi ha neu suficient per avançar sense gaires problemes... només els propis d'avançar per dins del bosc per uns pendents considerables! Deu n'hi do!
Tenim els astres de la nostra part, just quan comença a canviar el temps arribem a la Restanca, ens hem
guanyat el sopar!
Diumenge 3 d'abril. Ens llevem aviat, esmorzem i cap amunt! Sortim del refugi amb les ganivetes, durant la nit ha regelat i el primer troç ens el podem trobar força dur. Efectivament, fins arribar al llac de Cap de Port el camí és molt pendent i està molt dur. Ohhhh, que bonic! El circ de la Restanca és espectacular!
Aqui ja veiem que avui la cosa esta delicada, no neva, però sembla que més amunt la visibilitat és força dolenta. Tot i això, decidim no perdre temps i tirar amunt, encarem cap al Coll de Crestada. La neu està molt millor que el dia anterior, encara sort! Tindrem una bona baixada!
El camí cap el coll es fa molt amè, ja no hi ha tant de desnivell i la neu no està tan dura, només cal anar esquivant alguna pedra! El temps, però, continua empitjorant. Conforme pugem, la visibilitat es fa més dolenta... No es veu res! Quina pena! Amb aquestes arribem fins el coll de la Crestada, moment de fer assemblea; la veritat és que no costa massa decidir que millor tirem avall, ja ens hem trobat un grup que baixava sense fer cim, no es veu absolutament res i encara ens queda un trosset... Bé, el Montardo no es mourà d'aqui, una retirada a temps és una victòria! I encara ens queda la baixada!
El primer troç, fins el llac el fem en grup, per no perdre ningú. Sort que la neu està molt bé, dureta, i ens treu el mal gust de la retirada! Es fa molt agradable.
A la que baixem metres, tot millora, com sempre: ja tornem a veure'ns i podem anar baixant tranquilament fins el refugi. L'últim troç fins el cotxe es fa molt dur: hi ha poca neu, molt poca, hi està molt transformada!
Sort que vam decidir pujar per dins del bosc! Les caigudes es fan molt freqüents! Però bé, poc a poc,
arribem a la pista, on ja no tenim problemes per tornar fins l'aparcament! I ara, a preparar la propera!