13# MARÇ2005
Primers auxilis davant d'una torçada de tormell
En aquest número del butlletí volem inaugurar una nova secció que creiem molt important e interessant per tota la gent que sortim a la muntanya a practicar nombroses activitats. És per això, que volem informar-vos de manera ràpida i senzilla de la manera d'actuar en diferents aspectes dels primers auxilis bàsics, tant des de reconèixer i valorar el grau de gravetat d'una situació, fins a saber actuar mínimament davant de qualsevol problema físic.
Les torçades de turmell acostumen a ser força freqüents quan realitzem activitats en el nostre medi habitual, la muntanya. Degut a diversos factors externs que caracteritzen aquest entorn, terreny desigual, camins molls o nevats i també a factors propis nostres com la fatiga, la pèrdua de concentració, podem ser propensos a patir algun tipus de distensió en els turmells, que poden anar des de la simple torçada fins a un esquinç, un trencament o una rotura fibrilar.
Per tot això, com a primer element important hem de saber distingir mínimament entre els diferents graus d'afectació, que ens duran a mesurar realment l'actuació en cas de veuren's afectats i el grau d'urgència de cadascuna de les situacions.
El dolor situat al turmell i amb una inflamació i deformitat ens denotarà que hi ha un traumatisme o fractura i un dolor localitzat als lligaments laterals de la cama ens indicarà una lesió lligamentosa
Torçada de turmell lleu.
Una simple torçada de turmell sense una fractura o esquinç, la podem distingir perquè al cap de pocs moments els dolor va cedint de mica en mica i amb l'aplicació d'un embenatge elàstic ens permetrà reprendre la marxa fins a poder descansar. Per tal de reduir el dolor i la inflamació de la zona, si disposem de la possibilitat, podem aplicar fred a la zona afectada, ja que el fred actua reduint la circulació sanguínia i calmant el dolor. Hem de fer aplicacions de gel en tandes d'uns 10 minuts i descansant per tal que la sang pugui arribar a la zona i aquesta no es congeli.
Després d'aquesta actuació i si el dolor i la inflamació s'han reduït fins al punt de permetre la mobilitat i el recolzament del peu a terra, podem procedir a realitzar un embenatge que asseguri una mínima immobilització del turmell i permeti continuar la marxa fins a un lloc més segur on poder descansar i evacuar si és necessària l'atenció mèdica.
Podem aplicar una pomada antiinflamatòria, mirant que no hi hagi una ferida oberta, si la inflamació és superficial, ja que aquesta no actuaria més enllà de 3 mm de pell.
També podem utilitzar, si en duem a la nostra farmaciola, algun analgèsic per calmar el dolor.
Esquinç o trencament.
En casos més greus de trencament, amb immobilitat e inestabilitat articular manifesta, s'ha d'efectuar una immobilització. Aquesta ha de ser de tipus compressiu, que eviti per complet el moviment de l'articulació afectada. Com a mesura immediata i com en el cas anterior, procurarem aplicar fred a la zona afectada per tal de reduir la inflamació i el dolor. També s'ha de tenir en compte l'aplicació d'una pomada antiinflamatòria (Opció no gaire recomanada si la lesió és profunda, ja que el seu efecte no arriba més enllà de la capa de pell més superficial). I vigilant que no hi hagi ferida oberta a la pell.
Per calmar el dolor, i com en el cas anterior, si disposem a la farmaciola, podem administrar algun analgèsic.
Després d'haver aplicat el fred si comprovem que el dolor no disminueix i el moviment de l'articulació i el seu recolzament a terra no és possible, hem de practicar a la zona un embenatge compressiu. Aquesta immobilització la realitzarem amb una bena, i ha d'anar des de la part just a sota del genoll fins a l'arrel dels dits (com es mostra en el dibuix 1). Deixarem els dits de forma visible per tal d'observar si l'embenatge està molt aprestat e impedeix la circulació sanguínia. La bena la posarem sempre des dels peus fins a sota del genoll, sempre de forma ascendent.
Si no disposem de bena per realitzar la immobilització, podem fer servir alguna de les coses que portem a sobre. A això se l'anomena immobilització amb mitjans de fortuna. Podem fer servir una manta, un coixí o una tovallola, aguantant-lo amb un imperdible, esparadrap o una bena (com mostren els dibuixos 2 i 3, 4 i 5).
Un cop realitzada la immobilització i veient si el ferit pot moure´s per si mateix, hem d'avaluar la urgència de la situació i valorar si traslladar-lo al lloc on el puguin atendre més proper o esperar l'arribada dels mitjans de rescat.
IMPORTANT
1. Comprovar sempre la compressió de l'embenatge per tal que no actuï com a torniquet e impedeixi la circulació i observar: - Hi ha edema? Canvi de color als dits? Canvis de temperatura a la zona?
2. L'esquinç de turmell si no se li concedeix la importància necessària en el seu tractament, pot derivar en seqüeles importants per al funcionament de l'articulació. Per això, si creiem que pot ser més que un cop o torçada, immobilitzar-lo, fred local, analgèsics (segons intensitat del dolor) i traslladar-lo on hi hagi un metge sense tocar res més.
Sergi Marin