13# MARÇ2005
Una joia: La revista Cordada
Els socis i amics de Cordada Joan Bohígas i Enriqueta Garcia ens han fet arribar un joia: Una enquadernació de la revista “Cordada”, que és una publicació que es va començar a editar el març de 1955.
Aquesta revista sortia mensualment, a un preu de 3 pta. i es declarava “revista Mensual de excursionismo – Portavoz de toda la actividad Excursionista de Cataluña”. L'esperit d'aquesta revista es veu reflectit en l'inici de la seva primera editorial: “La idealización del excursionismo”:
“El excursionismo es un ideal. Así debemos considerarlo. Idealizar el esfuerzo siempre agradable, que supone cruzar caminos, escalar montes, para descubrir las maravillas del paisaje y entusiasmarnos en su contemplación. (...)”
Tocava tot tipus de temes relacionats amb l'excursionisme i la muntanya: esquí, espeleologia, càmpings, etc. Hi havia un concurs, noticies diverses i a cada número una llegenda de les populars, de diferents llocs de Catalunya.
En el primer número hi havia un comentari en pro dels refugis de muntanya, en el que es decidia, per iniciativa de la F.E.M., que cada excursionista pertanyent a un grup o associació excursionista, pagués una mòdica quantitat (que no creien que excedís dels 30 cèntims) juntament amb la quota del centre, per a la creació de nous refugis de muntanya, ampliació dels ja existents o millora dels mateixos.
A més, cada mes sortia un cupó a la revista. Quan se n'havien acumulat tres, es podien enviar per participar en un concurs que tractava d'identificar diferents llocs de Catalunya mitjançant una fotografia. Entre els que ho endevinaven, es sortejava un sac de dormir, un terra de tenda i unes manyoples.
Comentava inauguracions oficials com la del telecabina a Puig d'Alp a Super-Molina.
Com a exemple de llegenda, posem també la que surt en el primer número de la revista: la llegenda del Comte Arnau.
Aquesta llegenda és una de les tantes que tracta de la figura d'un cavaller condemnat a caçar a perpetuïtat per algun mal fet.
El Comte Arnau residia a Montroig i sostenia relacions il·lícites amb l'abadessa del convent de Sant Joan (avui de les Abadesses). Totes les nits anava a visitar-la, muntat en un cavall negre que corria com el vent, passant per una cova quilomètrica que tenia entrada a les Coves de Ribes i sortida dintre del Claustre del Convent. Com a càstig per tal sacrilegi es va veure condemnat a córrer per tota l'eternitat, caçant sense parar.
Aquesta és una de les llegendes, potser la més coneguda, però també n'expliquen una altra versió.
Ens sentim afortunats per haver tingut a les nostres mans un tresor així del món excursionista.
Moltes gràcies Joan i Enriqueta!
May