13# MARÇ2005

Dona't Corda ecològica

L'endemà del Rally de Catalunya d'enguany, circulava per la carretera de les Lloses. L'espectacle em va indignar: brutícia de tota mena a tots dos costats de la carretera; tendes improvisades, restes de fogueres, llaunes i qualsevol cosa inimaginable; tot destacava sobre el verd de l'herba a la tardor. Vosaltres mateixos podeu veure les fotografies; i això a tot el recorregut del circuit.

Be, també cal dir que un equip de gent amb armilles reflectants sacs, furgonetes i camions, feien neteja aquell dia. Al vespre, ja de tornada de la meva excursió, tot era net; només restaven uns sacs grisos, panxuts, en tot el recorregut. Em vaig dir, que tot allò era una despesa inútil, ja que si cadascun dels espectadors hagués estat “CIVIC”, no hi caldria. Molt cops un sol gest, insignificant i sense importància es suficient.

Que be, els excursionistes som mes nets !, vaig pensar; però es cert això ? som “CIVICS”. Al cap de poc dies vaig tenir la resposta; en els primers dos quilometres de recorregut del camí Queralbs a Núria, vaig recollir, 1 test de plàstic, tres ampolles d'aigua petites, una de gran, dos llaunes d'alumini, dues galetes Oreo dins el seu envoltorí i sense obrir, cinc taps d'ampolla d'aigua, quatre trossos d'alumini i 25 mocadors de paper, dos mitjons de muntanya, ... els excursionistes nets? I recordo com el mateix dia del Rally en la meva excursió vaig portar trofeus similars al acabar. Tan costa endur-se allò que ja he carregat a la meva motxilla? Potser pensem que a la muntanya passa la maquina de netejar o l'escombriaire? Mai, hem pensat que aquell mocador que fem servir per eixugar-nos, un any mes tard serà al mateix lloc, blanc i sense degradar-se res degut al clor que porta? Pensem que posant una pedra sobre o enterrant-lo, ja ni ha prou?

Un altre cas: Curs d'escalada, l'hora d'esmorzar. Hi ha qui treu el tomàquet i el pa per fer-se el “bocata” i amb tota normalitat llença la pell del tomàquet, i desprès les pells de la pera; - com tot es natural, algun animal s'ho menjarà –pensa el nostre escalador novell- però la realitat es ben diferent. El cap de setmana seguent totes dues coses son allà mateix, perquè havent-hi tants escaladors, els animals ni hi van; però a mes no mengen “peles de res”. El resultat es un munt de porqueria a peu de via.

SER EXCURSIONISTA I ECOLOGISTA, COMPROMET MES. Siguem sincers amb les nostres practiques ECOLOGISTAS, repassem i juntament amb el nostre material tècnic, emportem-nos una bosseta per endur-nos tot allò que portem a sobre, i del que ens desfem. El simple gest de endur-nos la colilla de fer el cigarret, el paper d'eixugar-se, o la pell de la taronja i de recollir qualsevol cosa que no lliga gaire amb el paisatge, es simple i senzill i alhora important.

Però podem anar mes enllà, i tenir consciència de quines de les nostres practiques son ecològiques; donar un pas mes, del ser nets. Cal minimitzar els envoltoris que dúiem; utilitzar objectes que fàcilment es podem fer servir molts cops, buscar l'equilibri entre l'eficàcia esportiva i un respecte al medi.

Enric Puig