13# MARÇ2005

Tot un exemple

L'esperit de Cordada es capta en les nostres sortides. Però aquesta crònica vol ser un homentatge a algú que amb un braç trencat, va aguantar el mal tot el dia, per tal que els altres gaudissin de la neu. Gràcies Joana!

Ve el cap de setmana i no tenim res a fer... dos experts en això de la neu tenen “mono“ i proposen una sortida a tuixent, a practicar l'equí de fons. L'únic problema és que ens porten a dues “novates” de paquet... La Joana no ha fet mai esquí de fons. I jo només n'havia sentit parlar per allò de que el “bigotis” en feia... i que era una cosa molt dura. Però com els altres estàven disposats a tenir paciència ens hi van animar. Així que ja ens veus el dissabte al matí, a aquestes hores que queda la gent de la “vida sana” i que els carrers estan recent posats, amb el cotxe cap a Tuixent.

Ni idea de com anava res de res. Les botes eren diferents de les d'esqui (això si que no m'ho esperava). I posar les fixacions ja ens semblava una cosa massa complicada!

Només sortir, la Joana cau. Ni tan sols havia fet unes poques passes. Ens en vem adonar que s'havia fet mal al braç i vem anar a l'infermeria. Allà li van immobilitzar el braç del que semblava un esguinç, més que res per que ella es queixava poc (i alguns sabem que un braç trencat fa bastant més mal).

I ella, en lloc de dir que anessim cap a l'hospital en aquell moment, que res, que esquiessim una mica. Finalment ens va convencer. Vem estar esquiant una estona (bastant per a la pobre Joana). A mi em va semblar una cosa molt dura, però alguna cosa no feia bé, ja que em feien mes mal els bessons que no pas els braços que és el que li feia mal a tothom.

Després, veient el poble des de dalt, i sense haver dinat va sortir la idea d'anar a dinar allà. Una quants kilometres més. I.. Joana, com vas? Bé, be, si no el moc no em fa mal. Estava clar, allò era un esguinç. Així que vem baixar al poble, a donar una volta pels seus carrerons plens d'encant, i a menjar els bocates.

Finalment arribàvem a Barcelona, a la clínica que ens havien dit sobre les 8h del vespre. Després d'una llarga espera... la Joana te el braç trencat. I ella aguantant com una lleona a que els altres gaudíssim del dia.

Ets tota una demostració de companyerisme Joana. Moltes gràcies!!

May