10# NOVEMBRE2004

Excursió a Sant Hilari de Cardedeu (28.10.2003)
Vàrem començar l'excursió des de l'ermita de Sant Mamet a la població de Corró d'Amunt, albirant a la llunyania el Tagamanent i els Cingles de Bertí i havent deixat enrera Santa Maria de Llerona, Santa Coloma de Marata amb el seu castell i successivament al llarg del recorregut masies com Can Turut amb una alzina gegant, Can Pinet, Can Xico, Can Xic Puigoriol, Can Pep de' n Serrat i grans urbanitzacions per el terme municipal de Cànoves amb el seu petit nucli de Samalús. Posteriorment vàrem trobar el rètol de la masia de Can Vendrell i de la masia Bonsai-Viure que és un viver de plantes gairebé a la finalització de la passejada d'uns 10 quilòmetres.més o menys. i a la cruïlla de camins abans d'entrar al poble de Cardedeu, un altre rètol assenyalant itineraris diferents per arribar a Ca L'Alzina.

A la població de Cànoves hi ha l'església de Sant Muç, edifici romànic del segle XII modificat els segles XVI i XVII i el petit ja esmentat nucli de Samalús està presidit per l'església romànica de Sant Andreu de Samalús, edifici del segle XI, modificat el segle XVI, però que conserva íntegre un bonic absis amb arcuacions cegues llombardes, part de la nau i la base del campanar. A Can Bori hi l'anomenat Castell de Samalús, edifici neomedieval construït a principis segle actual aprofitant finestrals i elements del segle XVI. S'han trobat restes romanes a Sant Cristòfol de Monteugues, a Cànoves i a Samalús i van aparèixer mosaics romans en una antiga “villa” a Can Martí, de Samalús. Del castell de Cànoves, al costat de la Riera del mateix nom, enfront al Molí de les Pipes, no en queda més que un tros de mur.

A la meitat de l'excursió vàrem arribar a l'església de Sant Hilari de Cardedeu,(1) edifici neoclàssic de l'any 1795, segons podem llegir per les lletres romanes a la façana, sobre la porta d'entrada i que diu Anno MDCCXCV.

Pel que fà referència a les espècies vegetals, s'han pogut veure boscs d'alzines, exemplars de pinassa, de pi pinyer, de roure martinenc, roures de fulla gran , roures de fulla petita, magnífics lledoners alguns gegantins a la mateix ermita de Sant Hilari,(3) i també nogueres, xiprers verticals, quatre exemplars de xiprer fals de Lawson platejats, força quantitat de xiprers de Lambert o xiprers de Monterrey. A les voreres de les rieres s'han trobat verns i en altres indrets til·lers, oliveres, pollancres gavatxos, un magraner prop de una finca, erables, figueres, cinc liquidambars(2) caducifolis amb una coloració realment sorprenent i espectacular, magnòlies, arbres de Judea, un bosquet de thuies i els arbusts i herbes com la dent de lleó, romanís florits, falgueres mascles, pyracanhta coccinea (es farà un detall més exhaustiu més endavant), yuques, canyissar florit, canyes de bambú o americanes, aladern de fulla estreta, marfull, ginesta, bruc, garric, fonoll o fenoll , estepa negra, llentiscle, roser salvatge, esbarzers, heura, galzeran, abelia i també molsa, ortiga major i ortiga petita, menta piperita, poliol o herba de Sant Ponç, malva, borratja que ha estat conreada com planta alimentària podent substituir les espinaques i també camps de blat de moro i alfals.

De la pyracantha coccinea que no té traducció en català, se'n diu Espino del Coral o Espino de Fuego en castellà, assenyalant que el segon nom de la mateixa planta en llatí, és cotoneaster pyrancantha amb la qualcosa enllaça amb la família dels cotoneasters horizontalis que tampoc té traducció a la nostra llengua (2 varietats i 3 espècies diferents), amb els cotoneasters pannosa que no té traducció tampoc (2 espècies) i amb els cotoneasters salicifolia (3 espècies); i el tercer nom en llatí de la mateixa planta és Crataegus pyracantha que torna enllaçar amb la família dels Espino Navarro o Majuelo Navarro que en català s' en diu espinalb centreeropeu i en llatí s'en diu Crataegus Oxycantha ( 30 varietats i 40 espècies ) Tots els cotoneasters, crataegus i acerolo que no té traducció a la nostra llengua , però que en llatí correspon a la denominació del Crataegus azarolus, pertanyen a la família de les Rosàceas.

Pel que fà referència al camp de la geologia, tota la regió recorreguda i sobre tot des de Cànoves on comença la planúria vallesana, sembla que es tracta, segons referències de materials, del sistema o període miocè del nivell pontiense, al peu de la falla meridional corresponents a la sèrie Terciària i també als dipòsits quaternaris existents que cobreixen els vessants, principalment a prop de les rieres, rierols, recs, sots, barrancs i torrenteres.

A la xarxa hidrogràfica pertanyent a la zona d'influència del recorregut excursionista, hi ha infinitat de rieres, recs i torrents. Però entre d'altres El Sot de la Noguereta que segueix per la Riera de Vallforners formant l'embassament del mateix nom i aigües més avall passant per la població de Cànoves agafa el nom de la Riera de Cànoves i encara més avall de la població de Cardedeu, ja pren el nom de Riu Mogent, afluent per la part esquerra del Riu Congost i aproximadament a la confluència del dos rius al polígon industrial de Montmeló, agafa el nom de Riu Besòs. A més del Riu Mogent tal com ja s'ha dit també per l'esquerra del Riu Congost, hi ha el Torrent de Can Rec, Torrent de Can Patusca, Riera de Samalús, i la Riera de Carbonell,. el Torrent del Clavetaire, el Torrent de Bell-lloc, el Torrent de la Brolla són afluents del Riu Mogent per la seva part dreta, abans de fondre's amb les aigües del Riu Congost.

Texte: Rafael Pardo
Fotografia: Àngel Vives(1)
Fotografia: Enric Alonso(2)
Fotografia: Montserrat Roig(3)