9# OCTUBRE2004
Excursió Santa Fé pel Coll de Té (14/10/2003)
Ara que és una bona época per a visitar el Montseny, us suggerim una excursió que varem realitzar l'any pasat per aquestes dates.
Començàrem l’excursió esmentada de Santa Fe del Montseny direcció a Sant Marçal, però trencant a 3 quilòmetres a la dreta per anar al Coll de Té, passant per la font de Maria Negra amb quatre brolladors(1) força grans i situada en una paratge molt boscós constituït majoritàriament per la fageda, i com sigui que al llarg de la passejada férem un circuit més aviat rodó, vàrem poder albirar a la llunyania i per diferents angles, els Castellets de les Agudes amb el cim de l703 mtrs d’alçada, el Castell de Montsoriu amb el Turó del mateix nom de 649 mtrs i els Esqueis o Turó de Morou de 1307 mtrs sobre el nivell del mar(2).
Posteriorment i després de fer el recorregut d’uns 15 quilòmetres aprox. vàrem arribar un’altre cop a Santa Fe del Montseny passant per l’Escola de Natura de Can Lleonart i seguidament ens atansàrem al Centre d’Informació de Can Casades, a on hi ha exposicions i vídeos en relació al Parc Natural, com les Quatre Estacions, Els homes i Llegendes del Montseny.
El Parc Natural del Montseny que prové del nom llatí Mont Signus (Mont Senyal), està
enclavat a la serralada Prelitoral Catalana, de la qual és el massís més enlairat ocupant una
extensió de 30.120 hectàrees distribuïdes entre divuit municipis que pertanyen a tres
comarques (Osona, la Selva i el Vallès Oriental ) Els seus límits naturals són la riera
d’Arbúcies, la zona superior de la Riera Major que neix prop de Viladrau essent afluent per la
part dreta del Riu Ter i que desemboca després de la presa entre els embassaments de Sau i de
Susqueda i també la part alta del Riu Gurri que neix prop de Seva i que també és afluent per la
mateixa banda del Riu Ter al qual s’uneix a pocs quilòmetres de la població de Roda de Ter,
el Riu Congost per l’occident i per el Sud la plana del Vallès. Farem esment per la seva
importància que a pocs metres de l’ermita de Sant Marçal neix el Riu Tordera amb un paratge
molt frondós amb deus espectaculars i que és afluent del Riu Mogent.
Des de l’any 1977 en el sector barceloní i 1978 en el sector gironí, el massís del Montseny està legalment protegit per un pla especial d’ordenació promogut per les diputacions de Barcelona i Girona respectivament. L’any 1978, la Unesco va incloure el Montseny dins la xarxa mundial de reserves de la biosfera del programa MAB (Home i Biosfera).
Pel que fa a les espècies vegetals hem pogut albirar per sobre dels 1000 mts d’alçada grandiosos boscs de faig que és un dels dos que hi ha amb més superfície arbrada amb rebrots en alguns indrets, molts exemplars de tuies d’occident, bosquets d’avets comú(3) i també d’avets pinsapo o espanyol que són els més meridionals de la península ibèrica i hem pogut gaudir també de cinc magnífiques sequoies al llarg de l’excursió i davant del centre d’informació d’altres tres sequoies gegantines de més de 6 mtrs. de diàmetre i d’una alçada de 60 mtrs. amb parallamps inclòs. A la zona de la muntanya mitjana plujosa de 800 a 1200 mtrs. d’alçada, boscos de roures de fulla gran amb rebrots, bosc de roure martinenc que és un dels roures més abundants del Montseny, exemplars de roure reboll, algún de tuliper de Vírginia, de noguera, de blades, trèmols, magnífics arbres de castanyers d’Ïndies, bosquets de castanyer comú que històricament ha substituït els boscos d’alzinar muntanyenc dominat també per l’alzina però amb un sotabosc força més lleuger i un estrat herbaci més ric. A la part baixa formacions vegetals característiques de la mediterrània fins els 700 o 800 mtrs. d´alçada es troben boscos de sureres, boscos d’alzines que entapissen els faldars del Montseny com una densa catifa, essent l’altre dels de més superfície arbrada citats al primer paràgraf, bosquets de pi blanc, bosquets de pi roig, de pi pinyer i de pinassa, exemplars d’arboços, plàtans, verns, salzes, tipuana tipus, cedres de l’Himàlaia.
També arbusts i herbes com roser salvatge, esbarzers, molsa, gran quantitat de matolls de falgueres mascles, heura, ginebre, fetgera, estepa blanca, negra i borrera, caps d’ase,
grups de matolls de bruc florit, ginesta, algun bedoll, exemplar de boix grèvol i marfull i
anant cap Sant Celoni, exemplars magnífics de d’arbres de Judea, de magnòlia, de
pollancre gavatx, de moreres, d’avellaners, d’ailants i de cirerer pissardi. Per l’altra
banda, podem esmentar que les pinedes ocupen grans extensions a les parts més baixes del
Montseny per sota de l’estatge natural de l’alzinar.
Pel que fa a la geologia i com sigui que es tracta d’un massís paleozoic, hi ha hagut diverses manifestacions geològiques que han afectat el relleu, per el que respecta a la zona corresponent a la passejada la pedra que domina és el sauló que és el granit descomposat per la reacció química produïda per la humitat.
Al llarg del recorregut s’ha pogut veure líquens sobre la pedra i líquens sobre les escorces dels arbres i troncs tallats amb gran família de bolets que creixen a la mateixa escorça amb un resultat força espectacular. També per les pistes forestals hem trobat algun llimac molt gran i pets de llop.
Dins la xarxa hidrogràfica de la zona d’influència, hi ha infinitat de rieres, rierols, recs, torrents com el Torrent d’en Bernat, Torrent de la Teula, Sot de l’Escala, Canal Llarga que van a parar a la Riera de Breda i el Sot de la Cortinaia, Torrent de les Truites, Sot dels Canals, Sot de Roters, Sot de Pont Cremat van a parar a la Riera d’Arbúcies.
Texte: Rafael Pardo
Fotografia: Àngel Vives (1) i (3)
Fotografia: Enric Alonso (2)