5# JUNY2004

Excursió al llac de les bouillouses el dia 13/2/2004
Vàrem estacionar els vehicles a l'àrea de acollida del Pla de Barrès, on hi ha una tanca metàl·lica, que tanmateix a l'hivern permeten pujar en vehicles propis fins els refugis i el llac, però com sigui que en aquesta ocasió, la carretera estava completament intransitable per la quantitat immensa de neu, va ésser forçós deixar-los a l'aparcament, a l'estiu quan l'estacionament de la part superior tocant al llac està ple, per a estalviar la degradació ambiental que representa la sobrefreqüentació humana i automobilística, tanquen l'accés i llavors la gent pot arribar-hi a peu, en petits autocars anomenats navettes o bé en telecadires des de l'estació de Font-Romeu- Pirineus 2000 i Formiguera.

Després de posar-nos les raquetes de neu sens cap mena de problemes, vàrem començar l'excursió a la zona ja esmentada, agafant el sender d'interpretació que puja a la dreta dels telecadires, vorejant tota l'estona el recorregut prop del riu anomenat La Têt, amb una visió esplèndida i extraordinària ens anàvem atansant poc a poc per la dificultat de caminar sense tenir gairebé pràctica, al llac de les Bouillouses passant per el mig de grans i meravellosos boscos nevats de pinassa, que correspon al “pino laricio“ en castellà i el nom científic és el Pinus Nigra subsp.salzmannii. Seguidament vàrem travessar successivament per el recorregut més llarg, els llacs gelats de l'Estany de la Pracella, l'Estany Negre i l'Estany Llarg i per portar- ho a terme sense cap mena d' incidents, vàrem deixar una distància de 5 metres. en relació al company precedent de la passejada, fruint d'unes estones realment sorprenents i intenses, d'una grandiosa emoció que recordarem durant molts anys, sinó per sempre més ja que tot el conjunt era memorable i amb un clima assolellat que acompanyava força, vàrem gaudir dels moments que potser seran irrepetibles en la seguretat de que traspassar els llacs gelats un darrera de l'altre, va ésser gairebé de fantasia i realment increïble i que representa en si mateix una gesta inèdita per la majoria dels esforçats excursionistes i una meravellosa experiència personal i muntanyenca.

És obligat mencionar que mentre desnivellàvem i en relació amb el que hem descrit, vàrem albirar a la llunyania el gran massís del Puig Carlit de 2921 metres. d'altitud amb les serralades del Puig Oriental de Coll Roig de 2804 metres, del Puig de la Cometa de 2763 metres. del Puig Peric de 2810 metres. del Petit Peric de 2690 metres, tota la Serralada del Canigó i també divisàrem el massís del Puigmal, el de Cambre d'Aze, el Pic del Segre, tots amb força neu i amb unes extraordinàries panoràmiques i per altra costat la Serra del Cadí i la punta del Pedraforca. Amb tot això i sense adonar-nos-en arribàrem després de 3 hores aprox. al refugi on hi ha un bar i restaurant, altres refugis privats d'associacions d'excursionistes i també la resclosa del gran llac de les Bouillouses Al retorn i havent carregat les raquetes a les motxilles, seguírem la carretera que ens va portar al punta de sortida amb comentaris molt positius i en ganes de tornar-hi.

Per el que fa a les espècies vegetals, a més dels grans boscos de pinassa que és un pi negral o negrenc dels Pirineus, arbre de mitjana alçada que no ultrapassa pas els 20 metres. és piramidal o cilíndric amb agulles de 8 a 16 cms. de llarg i amb pinyes de 7 a 16 cms. de longitud o llargada, hi ha també el neret que ix de la neu en determinats indrets, moltes vegades sota mateix del arbre de pinassa, que és un arbust perennifoli de fins un metre. d'alçada formant matollars força apretats i que en castella`se'n diu “bujo“ o rododendro i el nom científic és Rhododendron Ferrugineum i també finalitzant l'excursió a la vora de la carretera el ginebre, que es fa a la part superior de la muntanya entre els 1200 i 1600 metres. és troba en boscos poc o molt esclarissats i pinedes de pinassa, joncedes i fenassars sobre els sòls una mica humits i la ginesta que es fa als fenassars, i també els llistonars sobre sòls secs, una mica profunds i en indrets oberts i assolellats.

Referent a la geologia, hem de citar que totes les roques o grans blocs de pedres al voltant dels llacs, són granits colorejats per els òxids i per els líquens, i que pertanyen a les roques plutòniques o eruptives i per tant magmàtiques composats per feldespats potàsics i sòdics, quarzsos i miques. Aquestes roques també es diuen roques àcides perquè són riques en sílice i pobres en ferro (feldespats sòdics, potàsics i quarzsos) En contraposició a les roques àcides, hi ha roques bàsiques amb poc silici i amb quantitat força elevada de ferro (feldespats càlcics, hornblenda, augita, olivino i minerals de ferro) El mateix que s'ha dit per les roques ho hem d'aplicar als terrenys àcids i bàsics.

Texte: Rafael Pardo
Fotografia: Dolors Farré