| |
Besiberri Nord (3.015 m) des de l’embassament
de Cavallers
Bonica ascensió a un dels tres mil catalans més
emblemàtics i feréstecs, amb una piràmide final que
farà les delícies d’aquells grimpaires més
avesats a l’alta muntanya.
Fitxa
Desnivell: + 1.235 m
Dificultat: AD. Passos de fins a III+ a la grimpada final.
Horari: 3:30 – 4 h
Material: eventualment cordino per si es vol assegurar algun pas
de la grimpada o muntar algun ràpel de baixada. Grampons
i piolet útils fins ben entrada la temporada. Si es vol continuar
per la cresta caldrà dur un joc de tascons i encastadors
d’expansió (friends).
Aproximació: per la carretera N-230, abans d’arribar
a la boca sud del túnel de Vielha agafem el desviament cap
a la vall de Boí, molt a prop del Pont de Suert, i arribem
al balneari de Caldes de Boí. Aquí agafem una carretera
força estreta que ens durà al peu de l’embassament
de Cavallers, on podem deixar el cotxe. Si ho desitgem podem fer
nit a l’antic refugi de l’Enher.
|
Descripció
0:00 h – Embassament de Cavallers (1.780 m): Des de la presa seguirem
un camí molt ben condicionat pel marge esquerre, fins a arribar
a la cua de l’embassament. Aleshores començarem a pujar suaument
durant uns deu minuts, seguint les fites, fins a arribar al Pletiu de
Riumalo.
 
0:35 h – Pletiu de Riumalo (1.840 m): A la nostra esquerra veiem
el pronunciat barranc de Riumalo amb la piràmide del Besiberri
Nord destacant al fons. Enfilem en aquesta direcció, creuant el
riu per uns petits ponts de fusta i abandonant el camí que ens
menaria al refugi Ventosa i Calvell.
Anem guanyant alçada ràpidament per terreny pedregós
degut al fort pendent del barranc, fins a arribar a la confluència
amb el barranc de Comaloformo, on el terreny es torna més herbós
i un petit replà ens permet descansar una mica les cames. Poc després,
en un estretament evident del barranc, creuem a l’altra vessant
tot seguint les fites, on el pendent es redreça i en escassos vint
minuts arribem a l’estany de Riumalo o de Malavesina. En aquest
punt ja se’ns obre una fabulosa panoràmica de tota la cresta
dels Besiberri, recorregut molt evident i bonic però que exigeix
una mica d’experiència. A l’altra banda tenim una panoràmica
immillorable de la Punta Alta de Comalesbienes (3.014 m).
1:55 h – Estanyet de Riumalo (2.500 m): Aquest és l’últim
punt on podrem proveir-nos d’aigua. Des d’aquí ja enfilem
la forta pujada per terreny herbós que ens durà a la bretxa
Peyta, emplaçament de l’antic refugi, del qual únicament
resta en peu la plataforma que servia de base. Tanmateix podem desviar-nos
abans d’arribar-hi per anar directament cap a la base de la piràmide
final, tot travessant la gelera, on poden ser útils els grampons
i el piolet, depenent de l’estat de la neu.
2:35 h –
Base de la piràmide final del Besiberri Nord: Ara només
ens queda la grimpada final fins al cim, on caldrà parar molta
atenció a les fites per evitar passos més complicats (fins
a IV+). La via normal segueix una sèrie de canaletes, començant
per un primer corredor senyalitzat amb una fita força visible,
a la dreta de la piràmide. Quan aquest es torna un xic més
difícil, seguirem les fites per un petit flanqueig cap a l’esquerra
(II), per enfilar un segon corredor. Finalment fem un flanqueig també
cap a l’esquerra (II) per arribar a la base del tercer corredor,
on trobem el pas més complicat de tota la grimpada, un díedre
de tres metres amb roca una mica descomposta (III+), on depenent de l’experiència
serà útil fer ús del cordino. Un cop superat aquest
pas, arribem al cim per terreny més fàcil i ajagut.
3:30 h – Besiberri Nord (3.015 m): Format per grans blocs granítics,
ens proporciona una fantàstica panoràmica, destacant sobretot
la que s’obté de la veïna Punta Alta i de la feréstega
cresta que mena al Besiberri Mig (2.995 m), Besiberri Sud (3.024 m) i
Comaloformo (3.029 m).
Descens: Baixarem pel mateix camí, parant atenció als flanqueigs
i on pot ser útil muntar un ràpel per baixar al díedre
del corredor final. Una altra opció molt més compromesa
és seguir la cresta en direcció sud fins al Besiberri Sud
o el Comaloformo i baixar després fins a enllaçar amb el
barranc de Riumalo.
Daniel Guimarans |
|