1# JULIOL2003

Expedició al Nods
Com relat interessant a publicar en aquest butlletí ens va impressionar el diari d'un muntanyenc i la seva experiència en el NODS(NEVADOS OJOS DEL SALADO) una muntanya de 6.865m d'altitud que s'eleva a San Fernando de la Vall de Catamarta- Argentina...una experiència viscuda l´11 de febrer d'aquest mateix any.

"(…) Llavis tallats, peus ferits, genives sagnants, trobo a faltar a tota la gent que vull. I, malgrat tot, segur que guardaré un gran record d'aquests dies, malgrat la duresa, malgrat tot, recordaré la recerca de l'aigua, del foc, de la protecció del vent, recordaré haver estat en un lloc de bellesa incomparable al qual molt poca gent ha accedit. La solitud, el silenci dominat pel vent, roques, pedres, sorra, gel, penitents i res més. Naturalesa salvatge i dura, el regne dels vents, on cap altre monarca li fa ombra. (…) 11 de febrer del 2003.

Reflexió de Jordi que, amb el seu company Simon, es trobava a 5625m d’alçada,lloc on es van instal·lar per a fer els preparatius finals per a l'ascensió ,l’aclimatació duríssima a la qual van ser exposats, va suposar per a Jordi una infinitat de reflexions i confirmacions sobre el seu estat físic dies abans de l'intent. A les 5 del matí del dia 12, Jordi i Simon no podien dormir més, ambdós cremaven en desitjos d'iniciar el camí al cim Molt ben equipats i encara amb la llum del frontal ,van iniciar l´ascensió en companyia dels primers raigs de sol. Després d'una hora , Jordi ja notava problemes musculars , Simon en canvi es trobava molt fort i ben aclimatat, Simon esperava en Jordi....

(...) Sobre els 6.100 m. vam parar per reparar les energies menjant una mica i fer-nos algunes fotos, Quan el cim va quedar a l'abast dels nostres ulls, Simon es va allunyar progressivament, jo preferia pujar al meu ritme. Albirava el cim ,estava aproximadament a uns 350 m, era realment preciós. Em vaig asseure en unes roques per prendre un xic d'oxigen, de cop i volta, em va sorprendre un fort mareig. Era la puna, aviat em vaig adonar que no era capaç de moure'm amb agilitat, no dominava les meves accions…vaig saber que l'ascensió s’havia acabat per a mi (...)

La distància que separava Jordi de Simon era considerable i els intents de comunicar-se amb Ell eren inútils , El vent lleuger que bufava van ser suficients per a ofegar les esperances de Jordi, Va decidir descendir el més rápidament possible, però les seves dificultats de mobilitat el van fer desviar-se del camí. . El perill era cada vegada més imminent... (...) vaig Haver de lliscar alguns metres controlant el meu descens amb el piolet. Estava cansat, esgotat, el meu cap no responia correctament, vaig ensopegar i vaig caure per una rampa molt inclinada, el meu piolet es va escapar de la meva mà, va quedar penjant per la dragonera, vaig perdre la meva motxilla, involuntàriament vaig clavar un grampó, això va fer que em desequilibrés i vaig començar a rodolar, voltes de campana, descendia de forma incontrolada a molta velocitat… En aquests moments recordo que vaig pensar durant un instant que tot s’havia acabat.. (...)

Miraculosament, la caiguda de Jordi va frenar a pocs metres d'un conjunt rocós, i va poder recuperar el seu piolet , Després d'incorporar-se , el cor de Jordi bategava molt de pressa, Va descobrir també que, pel frec , tenia diverses cremades pel seu cos , La seva agónica salvació, simplement, el va deixar amb un objectiu, continuarb , baixant .Quan acampà a uns 6075 metres , Jordi es va protegir entre unes roques per abrigar-se i dormir una mica... cosa li van causar somnis i al·lucinacions. Un grup escolar es van oferir per a acollir-lo en un refugi, però Jordi ho va desestimar, no ho va considerar necessari.... Quan va poder reposar va seguir descendit fins arribar a un lloc de carrabiners on li van oferir un sopar i un llit, a canvi de diners! corrupció! l'al·lucinació era cada vegada més evident, va decidir seguir descendint...

El dia 13, a la nit , tan bon punt s’enfosquia van començar els deliris, encara continuava negociant amb els carrabiners, i més personatges que no hi tenien res a veure. Al matí va notar com els seus pulmons estaven molt humits, li costava respirar.. era millor baixar amb urgència. (...) A les 9.00h em vaig detenir prop d’un rierol totalment congelat, necessitava esperar la descongelació per a agafar aigua. Em vaig adormir amb el cap recolzat en una roca . Vaig despertar al cap d'una mitja hora. La roca estava plena de restes de sang, i mucositat. Els meus pulmons feien neteja. (...) El menjar començava a escassejar , tot just tenia per a tres dies, veia molts senyals de vehicles 4x4 , Jordi va arribar a la carretera que apropava fins al peu d’OJOS.Per dinar va menjar una mica d'arròs deshidratat i va dormir fins a les 18.00h.Després continuá amb el seu descens. Finalment , a 5850m va decidir tornar a dormir i seguir amb les al·lucinacions... (...) dormiré de dia, caminaré de nit. Continuaré per la carretera que en teoria duu gent a la muntanya, però avui no ha vingut ningú. Abans de partir, ompliré les cantimplores d'aigua,crec que tinc uns tres dies de marxa, no us preocupeu, mala herba. (...) El dia 14 de febrer, va arribar aproximadament a les 00.00 hores a un riu a 4700 metres, el cansament i la incomoditat el dominaven i no descansava A les 02.30 va arribar a un refugi i en el mateix sòl es va estirar , fins les 05.30 hores.. Continuava caminant fins que els raigs de sol li feren contemplar la immensitat de l'horitzó, caminava menjant una de les seves últimes galetes.. (...) Sempre les mateixes muntanyes a la dreta, les mateixes muntanyes a l'esquerra, el camí es perdia en l'horitzó i l'altímetre romania inalterable a 4.500m. El cansament no em permetia caminar durant llargs períodes.

A les 9.00h em vaig acomodar en un camí, el sol escalfava de forma agradable, així que vaig decidir dormir una estona. No vaig poder aixecar-me fins les 11.30h, vaig caminar fins les 13.00h, però ja no vaig poder més Les meves forces m'havien abandonat, era incapaç d'avançar, em vaig llençar al camí i en una posició incomoda contemplant la immensitat (...) De cop i volta un vehicle 4x4 va aparèixer en la mirada llunyana de Jordi, i aquest cotxe s'apropava... Eren Paula i Lluís, turistes xilens, Jordi va ser rescatat en un estat deplorable ,tal vegada aquest era l'únic cotxe que va passar per allá en tota la setmana. (...) Em van deixar en el lloc fronterer ,en ”Laguna Verde” d'allí se'm va traslladar a “Les Grutas”, primer lloc fronterer de la gendarmeria Argentina, i finalment a “Cortaderas” següent lloc argentí. Hi vaig romandre dos dies dormint i menjant, fins que em van recollir Simon, Jhonson i Reynoso i la seva filla Ruth el diumenge 16.02.03 a les 18.00h.(...) Jordi, va perdre sensibilitat per principi de congelació en tots els seus dits del peu esquerre, fins a finals de març. No la va recuperar al 100%, va perdre l’ungla del peu dret, tenia debilitat generalitzada en tot el seu cos, Pèrdua de 4 quilos de pes, cremades per abrasió i genives infectades... Gens absolutament gens del que podrien haver sigut. Durant aquests dies, en les llargues hores de soledat absoluta, va disposar de molt temps, per a pensar, per a meditar, moltes coses van acudir al seu cap en aquells moments… Sempre que la situació es posava un xic més difícil, el record i el pensament en els seus éssers benvolguts, presents i passats, era l'única cosa que el reconfortava i li elevava l’esperit.

Per a Jordi i Simon, una forta abraçada de CORDADA.

Dani Pedrero